Els Estats Units sancionen el TPI just després de la concessió del Nobel de la Pau
Poques hores després que la jutgessa de la Cort Penal Internacional, Navi Pillay, hagi rebut el Premi Nobel de la Pau, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, anunciava la imposició d'importants sancions financeres a l'organisme. L'abast d'aquesta acció no té precedents.
L'administració Trump la justifica com una defensa de la sobirania nacional davant d'una institució internacional que qualifica de polititzada i dirigida "injustament contra els nord-americans" per càrrecs de crims de guerra o contra estats afins, com Israel.
Hi ha organitzacions internacionals que adverteixen que l'objectiu real de la mesura és protegir Israel de les investigacions sobre Gaza i minar la capacitat del TPI perquè actuï contra dirigents de grans potències, entre elles els mateixos Estats Units.
Asfíxia econòmica
La mesura representa un dels atacs més importants contra la justícia internacional. Suposa el bloqueig dels béns patrimonials del TPI que es trobin als Estats Units o sota control nord-americà i es prohibeixen pràcticament totes les transaccions financeres amb la institució.
Això pot provocar que les empreses tecnològiques, les entitats bancàries o les plataformes de serveis digitals puguin deixar de treballar amb el TPI per evitar riscos legals. També faria que el Tribunal tingui problemes per gestionar els seus pagaments, els seus serveis o els seus contractes internacionals. De fet, l'amenaça situa el TPI a un peu de l'asfíxia econòmica.
Protegir el tribunal
La primera reacció ha estat des del mateix TPI. La seva presidenta, Tomoko Akane, qualifica la decisió dels Estats Units de "profundament lamentable". Parla d'un atac directe contra la independència judicial i ha afirmat que la cort continuarà exercint el seu mandat de defensa del dret internacional.
Els principals països europeus, el Canadà o el Japó, han condemnat durament les sancions i han refermat el seu suport incondicional al tribunal. La Unió Europea protegirà el TPI perquè continuï fent la seva tasca. Les sancions tenen un marge d'aplicació de sis mesos, temps que la UE considera que suposa un marge per al diàleg.
Diversos experts de les Nacions Unides demanen que els Estats Units retirin les sancions. I organitzacions internacionals com Human Rights Watch acusen Washington d'intentar "destruir" el tribunal per impedir que ciutadans nord-americans o israelians puguin ser jutjats.
En canvi, el govern de Benjamin Netanyahu ha celebrat la decisió i considera que el TPI és un organisme polític que amenaça la seva sobirania.
Hostilitat històrica
No és el primer cop que l'administració Trump ataca el Tribunal internacional però sí que segurament és el més sever. Els Estats Units no formen part dels 125 estats socis. No han ratificat l'Estatut de Roma, que és el tractat fundacional i tots els governs nord-americans -siguin republicans o demòcrates- rebutgen que pugui jutjar ciutadans del seu país.
La primera administració Trump ja va sancionar una fiscal del TPI, Fatou Bensouda, i altres responsables a causa de la investigació sobre presumptes crims de guerra dels EUA a l'Afganistan. I en el seu segon mandat, Trump també ha sancionat més jutges i fiscals.
Des del 2002 amb reticències dels estats
El TPI es va crear fa 24 anys com a tribunal internacional per responsabilitzar els països de crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat. Té la seu a la Haia. Amb tot, la independència judicial del tribunal ha topat amb un obstacle recurrent: la resistència dels estats quan les investigacions afecten els seus aliats o els seus propis interessos.
El dret internacional a la corda fluixa
La concessió del Nobel de la Pau a Navy Pillay és un missatge del Comitè d'Oslo per blindar el dret internacional. En el seu el comunicat destaca que "la pau duradora ha de construir-se sobre principis jurídics i no sobre la voluntat dels forts ni sobre equilibris de poder fràgils".
Reivindica el sistema internacional basat en normes davant d'un món que, segons el comitè, està cada cop més dominat per la política de poder.
El dret internacional afronta reptes complexos: l'erosió del dret d'asil i dels drets humans; els dobles estàndards de l'aplicació del dret entre estats petits o grans potències, la impunitat en els conflictes armats o l'incompliment de les resolucions internacionals.
Casualment, Navy Pillay ha rebut la notícia del guardó durant una visita a Nuremberg, on va tenir lloc el procés que van jutjar els crims de guerra i contra la humanitat de la Segona Guerra Mundial. Va ser l'embrió del sistema internacional de rendició de comptes que ens ha portat fins avui.