Estats Units estudia aixecar les sancions al petroli iranià per abaratir els preus de l'energia

A punt de complir-se tres setmanes de guerra, Israel continua amb la campanya d'assassinats selectius de líders iranians i aquest divendres ha matat el portaveu de la Guàrdia Revolucionària.

Sobre el terreny, però el règim dels aiatol·làs demostra prou capacitat estratègica i militar per mantenir una guerra que pot ser devastadora per als països del golf Pèrsic aliats dels Estats Units i pel subministrament energètic a nivell global.

Aquest dimecres, Israel atacava un jaciment compartit entre l'Iran i Qatar i n'afectava la banda iraniana. L'ofensiva, però, va tenir una ràpida resposta per part de l'Iran que va llançar míssils contra la planta de gas liquat de la part de Qatar, Ras Laffan, que beu del mateix jaciment i subministra el 20% d'aquest gas consumit a tot el món.

Un altre exemple és el bombardeig d'aquest dijous contra la refineria més gran d'Israel, que ha obligat a aturar parcialment les operacions almenys durant uns dies. I aquest divendres al matí l'Iran també ha atacat una infraestructura petroliera a Kuwait.

Davant d'aquest escenari, la gran preocupació de Washington és reduir l'impacte de la guerra en els preus de l'energia. A petició de Trump, Israel ha accedit en les últimes hores a no repetir accions militars contra instal·lacions energètiques iranianes, cosa que ha calmat els preus del petroli i el gas. 

Tot i això, l'última proposta del govern nord-americà és aixecar les sancions, precisament, sobre el petroli iranià en trànsit marítim.

140 milions de barrils de petroli iranià

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha dit que estudien permetre l'entrada al mercat d'uns 140 milions de barrils de cru iranià amb l'objectiu d'augmentar l'oferta i rebaixar l'encariment del combustible.

També s'hi ha referit, Chris Wright, secretari d'Energia dels EUA en una entrevista al canal televisiu Fox Business Network. Wright ha assegurat que si es pren la mesura, "en tres o quatre dies, el petroli començarà a arribar als ports" asiàtics, on s'exporta la major part del cru enviat des del Golf.

De fet, els fluxos de petroli han disminuït uns 12 milions de barrils per dia, aproximadament el 12% de la demanda mundial, a causa de les retallades de producció i les aturades d'exportació dels productors de la zona.

En aquest sentit, el cap de l'Agència Internacional de l'Energia, Fatih Birol, ha afirmat al Financial Times que restablir aquests fluxos podria trigar sis mesos.

Ocupar l'illa de Kharq

En paral·lel, Trump intenta reunir una coalició de països que l'ajudin a desbloquejar l'estret d'Ormuz. La qüestió és de quina manera portar-ho a la pràctica.

Una opció que estaria valorant, segons publica avui el digital Axios, és envair l'illa de Kharg, d'on surt el 90% del petroli exportat per l'Iran, com a mesura de pressió perquè el règim de Teheran obri l'estret.