
Barcelona
Els exdiputats sense feina comencen a cobrar les indemnitzacions del Parlament
En aquesta legislatura, 82 diputats de l'anterior no repeteixen i, d'aquests, 49 han començat a cobrar al març les indemnitzacions que els dóna la cambra catalana
21/04/2016 - 21.05 Actualitzat 22/04/2016 - 13.17
Les eleccions del 27 de setembre van comportar una de les renovacions més grans de la història del Parlament català. En aquesta legislatura, 82 diputats de l'anterior no repeteixen i, d'aquests, 49 han començat a cobrar al març les indemnitzacions que els dóna el Parlament per no tenir cap altre ingrés, ni públic ni privat.
La indemnització per als diputats que van deixar el Parlament i que no tenen feina ni ingressos es calcula a partir de l'assignació mensual, uns 2.800 euros. Segons les legislatures que han estat en exercici, els correspon un percentatge d'aquesta quantitat, que arriba al 100% si s'ha estat parlamentari durant quatre o més legislatures. La xifra resultant es multiplica pel nombre d'anys d'exercici: algú que hagi estat diputat una sola legislatura completa cobrarà 2.800 euros i, a la banda alta, per 16 anys de quatre legislatures, s'arribaria als 44.800 euros. La xifra no es cobra de cop, sinó que es rep cada mes el mateix que es percebia com a diputat, excepte el plus per desplaçaments.
Al Congrés i al Senat, amb independència del nombre de legislatures, es cobra el sou base, 2.800 euros, multiplicat pels anys d'exercici. En canvi, els exeurodiputats tenen una assignació bàsica de 8.000 euros, els correspon un mes d'indemnització per cada any i són els únics que ho poden compatibilitzar amb ingressos d'origen privat.
Avui és notícia
Els efectes de la llevantada: els embassaments de les conques internes ja superen el 80%
Tractorada a la C-25: els pagesos reclamen una millor gestió de la fauna salvatge i de les crisis sanitàries
Troben morta la menor valenciana desapareguda en el naufragi amb la seva família a Indonèsia
Rendu-Osler, la malaltia minoritària i hereditària que et fa sagnar pel nas
L'estratègia de la crispació política: tensió, descrèdit i desafecció