Barcelona
Els metges alerten de la creixent medicalització per tractar sentiments com la tristesa o la frustració
Cada cop depenem més dels medicaments per combatre la tristesa o la soledat. Metges i experts recorden que aquestes reaccions humanes no són malalties i que no s'han de tractar amb fàrmacs. Per això critiquen l'atenció sanitària que dóna una resposta amb medicaments als sentiments humans. També avisen als pacients que han d'aprendre a acceptar el sofriment lògic i inherent a nombroses circumstàncies vitals.
05/02/2011 - 13.19 Actualitzat 05/02/2011 - 14.28
Metges i experts alerten de la creixent medicalització a què són sotmesos molts pacients que confonen els sentiments humans amb trastorns mentals. El psiquiatre del Centre de Salut Mental Salamanca de Madrid Alberto Ortiz Lobo constata que un "percentatge elevat de persones que busquen ajuda psiquiàtrica no ho fan perquè tenen una malaltia" sinó perquè no accepten les "circumstàncies vitals".
Els experts avisen que moltes d'aquestes demandes de pacients es corresponen en realitat a dificultats pròpies de l'ésser humà, com la frustració, la impotència, la soledat o la tristesa. No són, doncs, trastorns mentals que s'hagin de tractar amb fàrmacs sinó amb respostes emotives que s'han de superar, si cal amb ajuda especialitzada.
Aquestes situacions es tractaran en unes jornades a Barcelona l'11 de febrer organitzades per la Fundació Vidal i Barraquer, Can Fabra i l'Ajuntament. Sota el títol "'Junts per millorar l'assistència sanitària en salut mental", es vol conscienciar la societat, però també els professionals, que sovint les demandes d'aquest tipus s'atenen amb respostes tècniques sanitàries bastant dubtoses.
Els organitzadors argumenten que som a "l'era de la psicopatologització dels malestars de la vida quotidiana", que comporta un ús irracional de la psicofarmacologia i l'estigmatització innecessària de problemàtiques pròpies de la vida.
Les jornades es dirigeixen a metges, treballadors socials, infermeres i professionals de salut mental.
Els experts avisen que moltes d'aquestes demandes de pacients es corresponen en realitat a dificultats pròpies de l'ésser humà, com la frustració, la impotència, la soledat o la tristesa. No són, doncs, trastorns mentals que s'hagin de tractar amb fàrmacs sinó amb respostes emotives que s'han de superar, si cal amb ajuda especialitzada.
Aquestes situacions es tractaran en unes jornades a Barcelona l'11 de febrer organitzades per la Fundació Vidal i Barraquer, Can Fabra i l'Ajuntament. Sota el títol "'Junts per millorar l'assistència sanitària en salut mental", es vol conscienciar la societat, però també els professionals, que sovint les demandes d'aquest tipus s'atenen amb respostes tècniques sanitàries bastant dubtoses.
Els organitzadors argumenten que som a "l'era de la psicopatologització dels malestars de la vida quotidiana", que comporta un ús irracional de la psicofarmacologia i l'estigmatització innecessària de problemàtiques pròpies de la vida.
Les jornades es dirigeixen a metges, treballadors socials, infermeres i professionals de salut mental.
Avui és notícia
La Marató 2025 recapta més de 9,7 milions d'euros per a la recerca sobre el càncer
Els testimonis de La Marató sobre el càncer: de l'Everest de l'Ànnia a la música de la Júlia
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
L'adolescència trasbalsada pel càncer: "La malaltia m'ha ensenyat que puc ser molt forta"
Tiroteig a Bondi Beach amb 16 morts: l'atac s'investiga com a terrorisme contra la comunitat jueva