Els pobres neixen espiats

El cas de l'espionatge és greu. No hi ha dubte. Dit això, no puc deixar de pensar que els pobres ja neixen espiats. És un espionatge al qual no li cal cap Pegasus. Es fa amb la llei a la mà i obertament. I a sobre, pel seu bé, diem.

Espiar-los vol dir despullar-los en cos i ànima perquè puguin accedir als ajuts socials. Requisits inacabables sobre els seus ingressos, informe social, pla de treball, edat mínima, còmput del nombre de persones en la unitat de convivència, comptes corrents gairebé buits... i tot en els terminis exigits i la finestreta que toca.

Tot a més ha de ser online, fet que alimenta la bretxa digital, com denuncien les entitats cada dia. Com demostra el recent estudi de Ksnet pel tercer sector, el nombre de condicionants augmenta la complexitat de l'ajut i pot comportar l'exclusió de perfils inclosos entre els que mereixen l'ajut, precisament. Passa amb la renda garantida i l'ingrés mínim vital.

Els algoritmes del món del big data hi afegeixen el risc de decisions manifestament injustes sobre aquests ciutadans. Quan s'espia un president ho veiem greu. Espiar legalment els pobres perquè demostrin que són pobres no ens importa, fins que nosaltres som els pobres.