Bangkok
Els principals càrrecs de la Junta Militar birmana abandonen l'uniforme per presentar-se a les eleccions
El general que presidia la Junta Militar de Birmània (Myanmar), Than Shwe, ha renunciat al seu càrrec per quedar-se com a cap d'estat i poder presentar-se com a civil als primers comicis que tindran lloc a Birmània en els darrers 20 anys. Els vicepresidents també han abandonat els seus uniformes per poder governar amb Shwe i consolidar així el poder existent amb unes eleccions que prohibeixen presentar-se al Partit Lliga Nacional per a la Democràcia de la premi Nobel per la Pau Aung San Suu Kyi, que ha demanat el boicot a les eleccions birmanes.
27/08/2010 - 18.57 Actualitzat 27/08/2010 - 19.12
L'abril passat ja van abandonar els càrrecs militars el primer ministre del país, Thein Sein, i altres 26 militars per formar un partit polític amb el qual participar en les eleccions: el Partit per al Desenvolupament i la Solidaritat de Birmània.
El veterà Than Shwe, de 77 anys, ja ha demanat el vot pels propers comicis, que se celebraran el 7 de novembre, unes eleccions a les quals han prohibit presentar-se l'activista per la democràcia Suu Kyi per haver estat casada amb un estranger.
Suu Kyi, de fet, va ser la guanyadora de les darreres eleccions l'any 1990 amb el 82% dels vots, però les forces militars no van reconèixer mai aquesta victòria i van mantenir-la en arrest domiciliari durant 15 anys. L'activista ha demanat el boicot als ciutadans tot i la possibilitat que els seus excompanys de partit creïn un altre partit.
La normativa electoral que ha convocat les properes eleccions, a més, prohibeix els partits polítics dur a terme marxes pels carrers, portar banderes i que els seguidors cantin o pronunciïn eslògans. Finalment, la nova constitució, aprovada el 2008, reserva una quarta part del Parlament a militars en actiu.
El veterà Than Shwe, de 77 anys, ja ha demanat el vot pels propers comicis, que se celebraran el 7 de novembre, unes eleccions a les quals han prohibit presentar-se l'activista per la democràcia Suu Kyi per haver estat casada amb un estranger.
Suu Kyi, de fet, va ser la guanyadora de les darreres eleccions l'any 1990 amb el 82% dels vots, però les forces militars no van reconèixer mai aquesta victòria i van mantenir-la en arrest domiciliari durant 15 anys. L'activista ha demanat el boicot als ciutadans tot i la possibilitat que els seus excompanys de partit creïn un altre partit.
La normativa electoral que ha convocat les properes eleccions, a més, prohibeix els partits polítics dur a terme marxes pels carrers, portar banderes i que els seguidors cantin o pronunciïn eslògans. Finalment, la nova constitució, aprovada el 2008, reserva una quarta part del Parlament a militars en actiu.
Avui és notícia
Els pagesos mantenen tots els talls de carreteres malgrat l'oferta d'Ordeig de fer front comú pel Mercosur
El Barça de Flick suma un nou títol en imposar-se al Reial Madrid a la Supercopa (3-2)
Protestes a l'Iran: centenars de morts i ferits mentre el règim apunta a "agents estrangers"
Les protestes a Europa contra la repressió política a l'Iran, en imatges
Donald Trump amenaça ara Cuba: "Que facin un tracte abans no sigui massa tard"