Els reptes del sector automobilístic a Europa: la indústria demana ajornar la transició verda

La Comissió Europea, amb la seva presidenta, Ursula von der Leyen, al capdavant ha decidit girar full pel que fa al dieselgate i ha accedit a reunir-se aquest divendres amb els fabricants automobilístics europeus, davant la urgència dels problemes que travessa el sector. 

Liderats pel màxim executiu de BMV, Oliver Zipse, li han explicat que les vendes els estan caient perquè molta gent s'espera a canviar-se el cotxe fins a tenir clar quina tecnologia triar per al seu pròxim vehicle, si comprar un elèctric, un híbrid, un híbrid endollable, un dièsel o un de gasolina.

Els fabricants en culpen Europa per voler córrer tant, retallant a la meitat les emissions dels vehicles nous el 2030 i prohibint la venda de cotxes de combustió a partir del 2035. 

No reneguen de l'objectiu de la descarbonització, però creuen que aquests terminis no són realistes i ni el mercat ni la indústria els poden assumir. Consideren que apostar només pels elèctrics és lliurar el mercat europeu als xinesos, que controlen la fabricació mundial de bateries i proposen més flexibilitat en els terminis, i fins i tot hi ha qui parla d'ajornar-ho tot al 2050. 

Aquest divendres li han explicat a Von der Leyen que les conseqüències poden ser devastadores per al sector, amb tancament de factories i milers d'acomiadats. Demanen, com a mínim, poder continuar fabricant híbrids recarregables més enllà del 2035 i ajudes al biodièsel i als combustibles sintètics.

La Comissió, però, no sembla, de moment, molt disposada a canviar d'estratègia, i vol promoure, en canvi, la fabricació de bateries i els cotxes elèctrics petits, barats i europeus per convèncer els compradors de fer el pas.

Brussel·les sí que ha admès, però, que haurà d'introduir canvis i tenir en compte carburants com els biofuels. També podria crear una nova categoria de cotxe elèctric petit, que tindria beneficis fiscals. L'any que ve presentarà la seva proposta definitiva.
 

Un huracà que també sacseja Múnic

Els fabricants europeus han arribat a Brussel·les directament de Múnic, on aquesta setmana es fa el Saló de l'Automòbil més important d'Europa. Allà s'ha pogut constatar el desembarcament dels fabricants xinesos i el gran nerviosisme dels europeus per tots els fronts que tenen oberts. 

I és que, després d'uns anys de creixement i bons resultats, de cop se'ls estan acumulant els problemes. D'una banda, pels aranzels a les importacions imposats pels Estats Units, perquè tot i l'acord amb la Comissió Europea per limitar-los al 15%, encara no se sap si l'acord es pot acabar torçant ni com s'aplicaran a la pràctica. I, de moment, alguns grups com Volkswagen, el primer fabricant europeu, han reconegut que, per culpa d'això, ja han perdut milers de milions. 

Però també pateixen pel desembarcament dels fabricants xinesos en el mercat europeu, amb els seus cotxes elèctrics com a punta de llança. Una dura competència, tant en preu com en tecnologia, que la imposició europea d'aranzels del 20% no està aconseguint frenar. 

A més, per curar-se en salut pel que pugui passar amb els seus marges, algunes marques xineses com BYD i Omoda, fins i tot ja estan obrint plantes a la Unió Europea. Precisament en un moment que les vendes de vehicles electrificats estan creixent fort a tot Europa i que, segons algunes projeccions, a finals d'aquest any ja podrien suposar el 29% de les vendes, els fabricants europeus veuen com els xinesos venen a menjar-se'ls el pastís davant del nas. 

Pressió política a tots nivells

Davant de tanta incertesa, la indústria alemanya de l'automòbil també ha aprofitat aquesta setmana els focus del Saló per fer pressió a la prohibició de vendre cotxes de combustió a partir del 2035. El president de Volkswagen, Oliver Blume va dir dilluns davant la premsa que aquest objectiu "no era realista", mentre quealtres fabricants asseguren que això suposaria la destrucció de molts llocs de treball.  

De fet, en l'últim any la indústria de l'automòbil alemanya ja ha reduït l'ocupació en 50.000 persones. El Grup Volkswagen ha reduït els beneficis el primer semestre un 36% i BMV, un 29%, en un context d'estancament de l'economia alemanya que ha patit una lleugera contracció durant la primera meitat de l'any.  

I dimarts, el mateix canceller Friedrich Merz recollia el guant del malestar del sector, en la inauguració del Saló de Múnic, dient que "la política no pot ni ha de centrar-se únicament en determinades tecnologies", alhora que assegurava que "el que hem de fixar és l'objectiu: la neutralitat climàtica. Però com hi arribem, el camí cap a aquest objectiu, l'han de dissenyar els vostres enginyers. Vosaltres podeu fer-ho, no nosaltres (referint-se als polítics)". 

L'Associació de la Indústria Automobilística Alemanya (VDA) pressiona des de fa temps per incloure els combustibles sintètics en la legislació europea de cara a aconseguir els seus objectius europeus de reducció de CO₂. En comptes d'abocar el mercat europeu a la mobilitat elèctrica, en què els xinesos tenen avantatge sobretot perquè controlen la producció i la tecnologia de les bateries, es tractaria d'apostar també pels combustibles sintètics per donar aire a la indústria alemanya, tradicionalment forta en els motors de combustió.

Continuar posant elèctrics al mercat 

Però, mentre tots plegats desfullen la margarida, la indústria europea del sector no pot perdre més temps. 

A Múnic, els fabricants alemanys també han aprofitat per presentar nous models elèctrics al públic. El grup Volkswagen hi ha portat quatre novetats que es comercialitzaran a partir de la primavera del 2026. Una ofensiva de productes, liderada des de la planta de Seat a Martorell, per posar al mercat cotxes elèctrics atractius per al comprador europeu i a preus assequibles, al voltant dels 25.000 euros, precisament per lluitar contra els seus competidors xinesos. 

Quatre vehicles urbans que fabricarà a les seves plantes de l'estat espanyol, començant pel Cupra Raval i l'ID.Polo, que es faran a Martorell, als quals s'afegiran més tard dos crossovers petits que es faran a Landaben, a Navarra: el Volkswagen ID.Cross i l'Skoda Epiq. 

El president interí de Seat, Markus Haupt, però, ha reconegut que amb els costos actuals no seria viable posar a la venda un cotxe elèctric amb la marca Seat, perquè els preus de venda i el tipus de comprador són molt diferents dels dels Cupra. 

El Raval serà el primer elèctric que es fabricarà a Martorell, però no el primer elèctric de la marca. El Cupra Born es fabrica a Alemanya, però el Cupra Tavascan, que el grup fabrica a la Xina i ven a Europa, és des de fa mesos un dels principals maldecaps de Seat. 

I és que la Unió Europea, amb els aranzels d'entrada als cotxes xinesos, també s'ha disparat un tret al peu. Un tret al peu de Seat, concretament. El Tavascan està pagant un 30,7% d'aranzels i, sorprenentment, Seat acaba perdent diners posant-lo al mercat, fins al punt que aquest any, segons algunes fonts, això pot tenir un impacte negatiu de 500 milions d'euros als seus comptes. 

Haupt ha assegurat aquesta setmana a Múnic que les converses amb la Comissió Europea per trobar una sortida al problema van pel bon camí i que són optimistes. Amb tot, no ha volgut posar la mà al foc sobre quan podrien tancar un acord positiu per als interessos de Seat, ni si finalment el podrà acabar tancant. 

A Múnic, la presència xinesa ha crescut un 40% respecte a l'última edició que es va fer el 2023, però el fet és que el desplegament de mitjans, de superfície i de responsables d'aquestes empreses al Saló s'ha multiplicat molt més ostensiblement. A l'altra banda de la moneda, però, hi hauria la nord-americana Tesla, les vendes del qual han caigut a la meitat aquest any a Europa i que, per primera vegada, ha decidit no ser present a Múnic.