Embargament d'armes a Israel: tots els obstacles per fer efectiva la prohibició

Per sorpresa i de forma solemne, Pedro Sánchez anunciava fa tres setmanes que l'endemà aprovaria al Consell de Ministres l'embargament d'armes a Israel. En resum, cap arma podria sortir ni entrar de cap port ni aeroport espanyol.

L'objectiu era carregar de pes jurídic una prohibició que ja existia. En realitat, per fer-la efectiva, ja que s'havia incomplert en molts casos amb nombroses licitacions del mateix ministeri -que posteriorment s'han revocat-.

Però aquest anunci ni es va aprovar l'endemà ni dimarts passat en l'últim Consell de Ministres.

Des de La Moncloa es justificaven assegurant que la complexitat del decret en dificultava una tramitació ràpida, perquè l'efecte jurídic és immediat i té moltes conseqüències en protocols molt delicats. Qualsevol producte o matèria tipificada i relacionada amb el sector armamentista quedarà retingut tan bon punt el vaixell o avió que el transporta entri o surti de territori espanyol.

Quins són els obstacles?

El decret llei s'ha cuinat a foc lent des de fa dues setmanes i finalment s'ha aprovat aquest dimarts. Hi ha implicats diversos ministeris, des del d'Economia fins al d'Hisenda passant pel de Defensa.

Els problemes tècnics eren reals, ja que la dificultat de teixir una teranyina jurídica efectiva perquè no entrin armes d'Israel, o productes de territoris ocupats, és un fet. D'altra banda, alguns dels socis de legislatura expliquen que això justificaria el retard d'una setmana, però no de dos, i sospiten d'un motiu polític: aprovar-ho aquest dimarts, com ha estat el cas, coincidint amb el debat de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

En tot cas, perquè aquesta prohibició sigui efectiva de debò s'hauran d'esquivar diversos obstacles: des de les possibles trampes que puguin fer importadors i exportadors utilitzant codis de productes diferents dels reals fins a d'altres més difícils com l'ús d'un tercer país que serveixi d'intermediari.

De fet, el text aprovat preveu, per exemple, que el govern pugui aixecar l'embargament d'armes de forma excepcional per interès nacional. En altres paraules, les del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, per atendre situacions de seguretat nacional i política exterior.

El precedent de Rússia que destapa els forats amb Israel

"Estem preparats per aplicar les prohibicions que calgui, tenim els mecanismes i protocols apresos amb l'Iran i, sobretot, Rússia", assumeix un dels responsables que treballen en una duana portuària.

Alhora, alerta, però, d'un perill que ara es multiplicarà: "Ja va passar amb Rússia. Mentre les exportacions allà s'enfonsaven, al Kazakhstan es van disparar."

És la teoria de l'home de palla, en aquest cas entre països. El Kazakhstan és l'exemple de com moltes empreses que abans de la guerra exportaven a Rússia van començar a desviar productes a través del país veí perquè arribessin de forma indirecta quan va oficialitzar-se la prohibició.

Però hi ha una gran diferència amb el cas d'Israel. Llavors, les prohibicions i embargaments van ser contundents i tota la Unió Europea en bloc va tancar les seves fronteres als productes russos, però fins i tot amb aquesta política de pany i forrellat van obrir-se escletxes.

El cas d'Israel és flagrant, avisen les mateixes fonts, ja que l'únic país que ha adoptat una mesura d'aquest tipus, almenys de moment, és Espanya. Per tant, si una empresa està realment interessada a exportar, podria arribar a fer-ho a través d'un tercer país. I ja no a través d'un qualsevol o exòtic com va passar amb el Kazakhstan, sinó amb un de ben conegut. En aquest cas, l'escletxa s'anomena mercat comú europeu.

El mercat comú, la gran escletxa europea

Una altra font que coneix els secrets del comerç internacional ho resumeix així: "A veure com li posem el picarol al gat." El gat, en aquest cas, són les armes, que si una companyia espanyola vol exportar a Israel, podria intentar-ho a través de qualsevol país de la Unió Europea, per després reenviar-ho a Israel.

En el cas de Rússia, era molt més fàcil de detectar perquè la majoria dels productes van vehicular-se a través d'un país també aliè com és el Kazakhstan i les alarmes van acabar saltant. Però amb Israel aquest tercer país pot ser qualsevol, com Alemanya, que aglutina alguns gegants del sector i on moltes multinacionals tenen filials.

Els experts recorden que no tot s'hi val. També hi ha senyals d'alerta, des d'algun tipus de notificació fins a la tipologia de producte. Ara per ara, els filtres són el país i el tipus de mercaderia, però amb Israel "pot ser com posar portes al camp, poden anar a través de molts països i amb codis diferents".

La incògnita dels productes provinents d'assentaments

Un altre dels problemes d'aquest decret és identificar els productes provinents de territoris ocupats de forma il·legal per colons israelians. És un dels objectius del pla del govern espanyol per no finançar directament les empreses que s'aprofiten de l'expulsió de palestins a Cisjordània.

Si es tracta de productes del sector primari com olives, dàtils i raïm, és més fàcil de determinar la procedència.

La gran qüestió en aquest cas és si la matèria primera es produeix en un assentament, però l'últim procés de manufactura s'acaba fent en un altre territori que no consti com a prohibit.

Un exemple aleatori podria ser l'oli d'oliva, ja que si la matèria primera, en aquest cas l'olivera, és a Cisjordània, serà molt difícil identificar després l'ampolla produïda a Israel i que potser té proveïdors de diversos territoris.

Aquests són alguns dels problemes que el govern espanyol està intentant esquivar davant l'aprovació definitiva del decret d'embargament d'armes, que s'ha fet aquest dimarts al Consell de Ministres.