Loteria de Nadal 2025
Ordeig pesta porcina africana
Accident motorista Torrefarrera
B9 de Badalona
Milagros Tolón
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Dossier Epstein
Tales il·legals arbres
Mort violenta Molins de Rei
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Vila-real Barça
Girona Atlètic de Madrid
Brahim Díaz Marroc

Santa Linya

En perill les pintures de la Cova Gran de Santa Linya per l'activitat dels escaladors

Els arqueòlegs denuncien que l'activitat esportiva pot danyar els gravats i les pintures de les parets i demanen protegir-los

28/07/2018 - 22.29 Actualitzat 29/07/2018 - 09.56

Al jaciment paleolític de la Cova Gran de Santa Linya, aquest dissabte s'ha acabat una nova campanya d'excavació. És un abric de 2.000 metres quadrats catalogat com a Bé d'Interès Nacional, un paradís arqueològic que cada mes de juliol rep els investigadors... però també és un espai que atreu els escaladors. 

Els arqueòlegs aquests dies han descobert fragments d'estris, ossos, i a les parets nou traçats, alguns són figures humanes i d'animals. Però durant la campanya també s'han fet troballes menys agradables. L'activitat esportiva dels escaladors està provocant perill de despreniments de roca i pot danyar els gravats i les pintures de les parets.

"Com que l'espai no està musealitzat, la gent no és conscient que quan neteja una paret per la seva seguretat l'està fent malbé sense saber-ho", diu Susana Vega, investigadora del centre d'estudis del patrimoni arqueològic de la prehistòria de la UAB.  

Les parets calcàries contenen una mostra de l'art prehistòric més antic de Catalunya. Fa almenys 7.000 anys que s'hi conserven, però la intervenció humana amenaça de malmetre'l i que acabi desapareixent. 

I és que els escaladors està permès que hi escalin tot l'any,  excepte un mes i mig a l'estiu, quan al jaciment s'hi fan treballs de camp. En veure'n l'estat, aquest any els arqueòlegs han demanat mesures per protegir les restes.

"Hem trobat també taques de carbó més negres, són restes de fogueres, algunes tan grans que ja són estructures de combustió", explica Jezabel Pizarro, una de les arqueòlogues que hi han treballat. 

Proves com aquesta han d'explicar el pas i l'assentament temporal en aquest territori de grups humans fa més de 50.000 anys.