En plena tensió, les dues Corees recorden els 60 anys d'una guerra inacabada

Lee ha demanat el cessament de les provocacions després que en les últimes hores Corea del Nord ha declarat una zona d'exclusió de navegació fins diumenge a la costa oest del mar Groc, situació que ha suscitat preocupació per la possibilitat que es tracti d'una nova prova de llançament d'un míssil.

Les relacions entre les dues Corees travessen un moment d'especial tibantor després de l'enfonsament al març de la corbeta sud-coreana "Cheonan" a causa, segons Seül, d'un torpede nord-coreà que va matar 46 marins, tot i que Pyongyang ho nega. Mentre el Consell de Seguretat de l'ONU estudia una resposta internacional contra el règim de Kim Jong-il, el govern sud-coreà ha bloquejat tots els seus intercanvis amb el nord.

En aquest ambient, el 60 aniversari de l'inici de les hostilitats s'ha commemorat a la ciutat de Busan, al sud-est del país, amb maniobres navals en què tretze vaixells han replicat davant uns 2.000 ciutadans i veterans de guerra la primera batalla naval de 1950, quan el sud va enfonsar un vaixell nord-coreà amb 600 efectius. A Seül s'ha fet una altra cerimònia a la qual han assistit unes 5.000 persones, entre elles polítics, veterans de guerra i diplomàtics dels països participants en la força de les Nacions Unides que va donar suport a Corea del Sud.

Seül ha acusat sempre Pyongyang d'iniciar la guerra amb un atac sorpresa des del paral·lel 38 el matí del 25 de juny que va marcar l'inici d'una ofensiva llampec nord-coreana repel·lida després del desembarcament nord-americà a la ciutat de Incheon al setembre. Pyongyang, per la seva part, assegura que va ser una invasió del sud amb suport dels EUA.

El conflicte, que va acabar amb el traçat de la frontera prop del paral·lel 38, va durar tres anys i va causar més de tres milions de morts i desapareguts entre soldats i civils d'ambdós costats, segons dades oficials. A les files sud-coreanes van combatre gairebé dos milions de soldats de 16 països com a part de les forces de l'ONU, mentre que cinc països més van col·laborar amb equipament sanitari. Uns 170.000 soldats van morir a la banda sud, entre ells 40.000 soldats de l'ONU, mentre que a la part nord-coreana van perdre la vida uns 630.000 soldats, entre ells uns 110.000 xinesos.

Malgrat que han transcorregut sis dècades des de la tragèdia, la seva ombra continua present en la realitat del país asiàtic. Seül creu que uns 500 presoners sud-coreans continuen vius a Corea del Nord, mentre que molts altres soldats nord-coreans van refer les seves vides al sud i, per tant, van passar a formar part de les milions de famílies separades després de la guerra.

El conflicte es va acabar el 1953 amb un armistici i no un tractat de pau, de manera que tots dos països segueixen en estat de guerra tècnica.