
El suplement
En quins planetes hi podria haver vida?
Joan Anton Català es fixa en el sant greal de l'astronomia: la cerca de vida més enllà de la Terra
05/05/2021 - 07.30 Actualitzat 04/05/2021 - 16.44
La literatura, el cinema i la ciència han somiat amb planetes habitables que algun dia poden, o no, rescatar-nos. Quins són? On es troben? Hi podem arribar? Hem preguntat a l'expert en astrofísica i divulgador Joan Anton Català. Per començar, ens recorda que la Terra és única per a nosaltres, els humans: "Hi ha bilions de planetes allà fora, i seguríssim que n'hi haurà de semblants al nostre. Però aquest és casa nostra, hem nascut aquí. La natura ens ha cuinat a foc lent durant 3.600 milions d'anys, i som com som gràcies a tot el que ha passat en aquest planeta."
Els exoplanetes
El 1995 els astrònoms varen detectar el primer planeta que orbitava una estrella similar al Sol. Des de llavors les tècniques de detecció, que ara veurem, han avançat molt.
Actualment hem descobert vora 5.000 exoplanetes, planetes orbitant altres estrelles. No és res. Tan sols a la Via Làctia n'hi hauria milers de milions.
Els que ens interessen més són els que es poden assemblar a la Terra
La "zona habitable d'una estrella" és la regió dins la qual un planeta rocós tindria temperatures adequades perquè l'aigua, en cas de tenir-ne, fos líquida. Cerquem planetes a les zones habitables de les seves estrelles. Com més gran i potent sigui una estrella, la seva zona habitable tindrà una ubicació més allunyada i a l'inrevés.
La tecnologia que tenim encara és incipient i, per aquest motiu, molts dels projectes actuals se centren en l'anàlisi d'unes estrelles molt especials: les nanes vermelles. Són estrelles molt més petites i fredes que el Sol. Són interessants perquè són el tipus d'estrella més abundant de la galàxia i fàcilment en tenim de relativament a prop per a estudiar. I també perquè, en ser més petites, és més fàcil detectar-hi o bé trànsits de planetes o el balanceig.
La tecnologia que tenim és justa per detectar una terra al voltant d'una nana vermella, però no per a una terra que orbiti una estrella molt més gran. Per això, molts dels descobriments d'exoplanetes que fem són planetes que orbiten nanes vermelles.
Proxima b, l'exoplaneta descobert per Guillem Anglada-Escudé
L'any 2016, un equip de científics liderat per l'astrònom català Guillem Anglada-Escudé, llavors a la Universitat Queen Mary, de Londres, anunciava el descobriment d'un planeta que orbitava la zona habitable de la seva estrella, justament l'estrella més propera a la Terra després del Sol. Es tracta del planeta Proxima b, al voltant de l'estrella Proxima Centauri, una nana vermella ubicada a uns 4,2 anys llum de distància.
Quants d'aquests exoplanetes detectats són "Terres"?
Dels quasi 5.000 exoplanetes, amb prou feines més d'una dotzena podrien ser similars a la Terra. No en sabem gaire res, d'aquests planetes.
La detecció d'atmosferes, per exemple, és una disciplina incipient i només en un parell de casos hem pogut confirmar la presència d'atmosferes en exoplanetes. Possiblement tan sols un viatge directe podria certificar la vida en un exoplaneta.
"Amb la tecnologia espacial actual, trigaríem 50.000 anys a arribar a Proxima b! I és la més propera!"
Hi pot haver aigua a planetes sense zones considerades habitables?
Sabem que els satèl·lits de Júpiter i Saturn són rics en aigua i alguns en tenen en forma líquida, oceans sota la superfície. Això pot ser freqüent allà a fora. Mons allunyats de la seva estrella que puguin tenir prou escalfor per mantenir líquida l'aigua. Finalment, hi ha organismes capaços de viure en entorns extrems, impensats fins ara. I és que la vida, la menys senzilla, podria ser freqüent allà fora, fins i tot a mons "impossibles".
Avui és notícia
Tiroteig a Bondi Beach amb 12 morts: l'atac s'investiga com a terrorisme contra la comunitat jueva
Israel vincula a l'antisemitisme l'atac a Bondi Beach i critica el govern d'Austràlia
La Marató 2025: en marxa més de 17 hores de solidaritat amb la recerca sobre el càncer
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
L'adolescència trasbalsada pel càncer: "La malaltia m'ha ensenyat que puc ser molt forta"