En venda el Casino de la Rabassada: la història i la llegenda d'un projecte maleït

En un tram de carretera entre Sant Cugat del Vallès i Barcelona, al bell mig de la serra de Collserola, hi ha unes arcades en un marge que cauen a trossos. La gran majoria de cotxes, motos i ciclistes passen de llarg sense prestar-hi gaire atenció. Són en un revolt i l'espessa vegetació les està invisibilitzant de forma silenciosa i progressiva. 

Aquestes ruïnes fa més d'un segle formaven part de la façana principal d'un hotel de luxe que estava integrat dins de l'enorme complex que formava el Casino de la Rabassada.

Avui aquestes pedres recorden a peu de carretera un passat que de mica en mica l'oblit va esborrant. Tot i que fa més de 80 anys que la finca està abandonada, els seus propietaris s'han passat dècades intentant fer alguna cosa per donar una nova vida al vell Casino. 

Tots els projectes, però, han anat topant amb tot un seguit d'impediments legals per la qualificació de la finca i és que Collserola està considerada com un espai protegit des dels anys 50 i, en tot aquest temps, s'ha anat escalant el grau fins a ser declarada Parc Natural l'any 2010. 

Els propietaris de la finca, després d'una llarga batalla judicial, un cop han esgotat totes les vies i també la paciència, han decidit posar-la a la venda. 

Xavier Soler, gerent de Finques Soler, l'empresa immobiliària encarregada de gestionar l'operació, es mostra optimista. Soler remarca que es tracta d'una "finca molt singular i carregada de romanticisme".

Són més de 10 hectàrees de superfície, majoritàriament de bosc, però que encara conserva diverses edificacions repartides per la propietat: "Té una sèrie de volums que encara es poden aprofitar i és especialment important el fet que consti en el catàleg de masies de Catalunya i, per tant, es podrien rehabilitar".

Soler admet que la majoria de trucades que han rebut o bé són curiosos o bé és un perfil de caire més especulador, a qui li passa pel cap fer la inversió (demanen 1,7 milions d'euros) amb la idea de fer-hi un habitatge de luxe o bé algun projecte encara més ambiciós i enfocat en algun negoci a gran escala que, en certa manera, recuperés aquell esperit del Casino. 

Precisament, aquest últim plantejament és el que ha acabat convertint aquesta finca en un maldecap per als propietaris: "El perfil del comprador ha de ser algú que vingui a fer un projecte de caire cultural, amb un esperit de no fer negoci sinó d'integrar-se en tot aquest espai que és Collserola. Podria ser una fundació, per exemple".

En estar ubicat en un espai natural protegit al més alt nivell, parlem amb Raimon Roda, director gerent del Parc Natural de la Serra de Collserola, per aclarir exactament què hi podria fer el futur comprador del vell casino: "Els usos que permet el planejament són molt limitats: Projectes d'artesania, primera transformació de productes agrícoles i algunes activitats lligades amb temes artístics":

En cap cas pot ser un habitatge ni s'hi pot establir un negoci de restauració.

Insisteix, a més a més, que després de la llarga batalla judicial i el plec de sentències que refermen totes aquestes limitacions, és molt important que qui vulgui comprar aquesta finca abans s'informi al màxim detall per integrar el projecte dins de la normativa i, sobretot, dins de l'espai natural que l'envolta.

La "maledicció" del Casino de la Rabassada

La història del Casino de la Rabassada, com deia Xavier Soler, l'encarregat de vendre la finca, està "carregada de romanticisme".

I qui millor perquè ens l'expliquin que en Pere Fàbregas i Margarit i la Carlota Giménez Compte, els autors del llibre "El Gran Casino de la Rabassada: Història d'un somni burgès". Tots dos són historiadors i ara estan pendents de fer-ne una segona edició després que s'exhaurís la primera i es venguin a preu d'or els exemplars de segona mà.

El Casino de la Rabassada s'inaugura l'any 1911 amb tota la pompa. 

Al poc temps s'amplia amb un moderníssim parc d'atraccions i s'integra dins del recinte un hotel de luxe que ja existia prèviament.

La combinació perfecta per atreure la burgesia més alta de Barcelona, d'Espanya i també l'aristocràcia europea. 

Era la ubicació perfecta. Prou lluny i prou a prop de Barcelona. Ideal per trigar poc temps a arribar-hi i per passar desapercebut als ulls de tothom.

I durant un any la fórmula va funcionar a tot drap. Ja feia dècades que el joc estava prohibit a Espanya, però la normativa era prou laxa perquè es permetés la construcció de tot el complex i les principals autoritats del país, ministres inclosos, estiguessin presents el dia que es va inaugurar. 

Ara bé, l'any 1912 tot va fer un gir inesperat. Es va aprovar un nou marc normatiu sobre la prohibició del joc, una nova legislació que esborrava, aparentment, aquella permissivitat. De manera que, pràcticament d'un dia per l'altre, la ruleta es va quedar aturada i amb ella la principal font d'ingressos del Casino de la Rabassada.

Tot i així, l'hotel, el restaurant i el parc d'atraccions es van mantenir oberts. 

Ara, sense el joc, el projecte no va trigar gaire temps a entrar en fallida. 

Aquests dos historiadors asseguren que tenen indicis que apunten que, de forma clandestina i a petita escala, hi havia qui podia jugar-se la fortuna durant tots aquells anys de prohibició d'amagat. 

Tant en Pere com la Carlota expliquen amb gran detall tot de dades que han recopilat i també històries que no han pogut verificar, però que els han arribat per diferents vies com la "llegenda que l'hotel tenia una habitació del suïcidi on els que s'havien arruïnat disposaven de totes les facilitats per treure's la vida".

A més, dins la investigació en què han treballat durant anys, van trobar una carta escrita pel propietari reclamant explicacions al govern d'Alejandro Lerroux, ja en plena Segona República espanyola, perquè tenia constància que en diversos casinos d'Espanya s'hi continuava jugant, però en canvi a la Rabassada no els ho permetien. Una carta que obre més interrogants que no pas en tanca.

I va arribar la Guerra Civil, l'estocada final. El Casino es va convertir en un quarter militar. 

L'any 1938 s'hi va celebrar un sopar de les brigades internacionals al qual va assistir el president de la Generalitat, Lluís Companys. Va ser l'últim gran acte. 

Un cop acabat el conflicte, tot el complex va quedar en estat d'abandonament fins que als anys 40 un nou propietari va decidir enderrocar-ho pràcticament tot.

Des de llavors, l'espoli de les restes i algun altre canvi de propietat que ha intentat impulsar nous projectes han estat les principals activitats relacionades amb el Casino de la Rabassada. Mentrestant, tot aquell luxe es va convertir en un espai devorat per l'oblit i la natura.

I parlant d'oblit i natura tornem al present. Joan Moya Piñol, membre de Som Collserola i del projecte d'instagram @Collserolejant, es mostra preocupat i esperançat alhora pel futur del casino després d'anys reclamant que es fes alguna intervenció per preservar "les poques construccions que queden abans no siguin també ruïnes". 

En aquest sentit, assegura que l'ideal seria una aliança entre la nova propietat i les administracions públiques per aconseguir que no s'oblidi un patrimoni històricament tan valuós com el Casino de la Rabassada.