"Enfarfegar", "potiner", "escarxofar-se", "encomanar" i "rai", les paraules salvades

Avui, amb cinc paraules, pot ser que ens surti una secció una mica enfarfegada, és a dir, recarregada. I és que enfarfegar té aquest sentit d'omplir excessivament d'adornaments, d'elements, d'accessoris.

Quan estem molt tips o empatxats, també diem que estem enfarfegats.

El que no voldríem és que ens quedés una secció potinera. Potiner vol dir barroer, brut o que fa coses que embruten.

Algú potiner és matusser, sapastre, i nosaltres no volem pas que ens quedi un bunyol, per això us expliquem l'origen de la paraula potiner, que ve de l'antic potina, que eren farinetes, pastetes o porqueria. I justament d'aquí també prové l'expressió poti-poti.  

I ara que arribem a la tercera paraula no ens escarxofarem pas. Escarxofar-se és posar-se ben ample en un seient, amb tota comoditat.

També en diem arrepetellar-se, arrepapar-se o aclofar-se. I l'etimologia no té cap misteri: ve de carxofa, potser per la semblança amb la forma de la carxofa aixafada quan la cuinem.

Ara que en plena pandèmia sentim cada dia les paraules contagi i contagiar, no oblidem que també podem dir encomanar, en aquest sentit de transmetre alguna cosa a algú, tant si és una malaltia com si és la passió per la llengua, que sempre és més agraïda d'encomanar.

Encomanar també vol dir 'encarregar o confiar a algú la cura d'alguna cosa'.  

I ara rai, que ja acabem! I ho fem amb la paraula rai, que s'usa com a exclamació al darrere d'altres paraules i el que fa és emfatitzar, assentir a una cosa òbvia. Té molts significats i segons els casos equival a bé, prou, no és res, tant se val…

Però vosaltres rai, que segur que si en teniu l'oportunitat, la fareu servir! 

Enfarfegar, potiner, escarxofar-se, encomanar i rai. Aquestes són les cinc paraules que hem decidit salvar.