Entre Barreda i la paret

Joan Barreda és un d'aquells pilots que podrien confeccionar un mapamundi amb les seves lesions. També se l'ha considerat l'etern aspirant al tron del Dakar. I també sabem que té una capacitat superior de suportar el dolor.

Va començar la seva dotzena participació al ral·li molt bé. Amb dues victòries a les primeres quatre etapes. Però a la cinquena va caure. Va poder arribar a la meta, però, a banda de quedar a més de 20 minuts del líder del moment, es va fracturar la clavícula. Es plantejava el dubte de si continuaria a la cursa, i així ha estat.

Lesió

Barreda va anar al servei mèdic del Dakar i la radiografia (segons informació del servei de premsa del ral·li) va mostrar una fractura. Només el pilot sap de quina naturalesa.

He demanat dues vegades poder parlar amb els doctors, i des del servei de premsa del ral·li m'han dit que es tracta d'una fractura. Que cal respectar la intimitat. I jo la respecto, evidentment, però en altres esports almenys hi ha un comunicat oficial amb l'abast de la lesió, que ara no sabem.

El seu equip va parlar des del primer moment de fractura, sobre la base de les informacions que arribaven de la infermeria. Ahir, a més, vaig demanar poder entrevistar el fisioterapeuta del pilot, i en un primer moment va ser que sí, però després va ser que no, per ordre expressa del Joan, que no vol que se'n parli més. Paraules textuals.

On és en Wally?

A més, un parell de dies l'hem anat a buscar per comentar la jugada i, o era al físio o estava de migdiada. Que si després..., i "després" no arriba mai. Bé, el pilot sí que en parla, sense intermediaris. Perquè va penjar això a Instagram. Totalment legítim.

A l'etapa 8, va tornar a tenir una caiguda.

"He notat que em tornava a sortir [la clavícula, s'entén] i durant uns minuts feia moltíssim mal; he hagut de conduir amb una mà. (...) S'ha de lluitar, cada dia s'ha de donar el màxim. Avui, amb una posició a la moto més avançada, i la suspensió una mica més tova, a les dunes patia bastant. Però és que el ritme dels de davant és altíssim i cal serrar les dents."

Heroïcitat

També cal dir que si preguntes a algunes persones de la competència et diran que no es creuen que estigui lesionat. Jo no tinc arguments per no creure-m'ho; l'hematoma de la foto de dalt és significatiu. El que està fent sembla d'un altre planeta, veritablement.

Sí, hem vist altres vegades com Toby Price guanyava un Dakar amb una mà trencada, o com Pablo Quintanilla acabava un Dakar amb els dos turmells trencats. I aleshores també vam al·lucinar. I per més vegades que ho veiem no deixarem de sorprendre'ns.

Ja sé que els periodistes cada cop comptem menys per a alguns esportistes, però, igual que ells no s'obliden de pilotar quan els resultats no arriben, nosaltres mai deixarem d'explicar, valorar, fotografiar o trobar aquell angle perquè la seva història s'expliqui de la forma més verídica possible. Si em necessites, Joan, ja saps on soc.