Entrevista a Abdennur Prado: "Si el petroli es trobés en països budistes, el budisme seria l'enemic" (III)

I per què existeixen aquest tòpics?

La visió sobre l'islam establerta per l'acadèmia occidental des del segle XVII ha estat sempre vinculada a un procés de colonització i de domini. S'ha creat una imatge de l'islam destinada a dominar el món àrab. Els primers estudis sobre el món arabomusulmà van ser finançats per empreses colonials. El que s'ha fet és reduir l'islam a un esteroetip, a una visió estàtica que com a molt parla d'un passat gloriós, però oblida el present. El món islàmic del segle XX és d'una riquesa intel·lectual i de creativitat grandíssima, però s'ignora perquè no correspon a la imatge que es vol crear d'endarreriment… com si els musulmans fossin incapaços de pensar! I a més oblidem les arrels del món àrab en aquesta societat. Per sort les cultures es basen en la trobada.

Res de guerra de civilitzacions…

I tant. La guerra de civilitzacions és una ideologia per justificar polítiques. Hi ha una necessitat d'identificar l'enemic i, quina casualitat, que aquest enemic té el petroli. Sempre dic que si les reserves de petroli es trobessin en països budistes, el budisme seria l'enemic.

Però també hi ha interès en aquests tòpics des de les repúbliques islàmiques

Sí, totalment. Hem d'entendre que quan relacionem islam i política en el món àrab estem parlant de processos històrics. Parlem de la utilització política de la religió pel fracàs absolut dels règims laics quan tots es van transformar en dictadures militars al servei dels interessos occidentals. Això va provocar l'emergència d'alternatives. La primera identitat política en els processos de descolonització va ser el panarabisme, però va fracassar i va sorgir el panislamisme.

Hi ha, doncs, un "nacionalislamisme"?

Sí, totalment. Pràcticament tots els països on l'islam és la religió majoritària han patit una apropiació per part de l'estat. L'islam és el signe d'identitat i manipular i utilitzar la religió per part del poder és la millor manera de controlar la població. En aquesta transformació en religió d'estat, l'islam és absolutament desarticulat com a camí espiritual. Aquesta és per mi la gran desgràcia de l'islam als segles XX i XXI i contra la qual s'ha de lluitar.

Però és un peix que es mossega la cua. Parles d'interessos externs i interns perquè l'islam continuï tenint la mateixa situació que ara…

Sí, i per això cal reforçar la cultura democràtica i de drets. És absurd que jo, musulmà català, tingui problemes per obrir una mesquita perquè l'Iran vol reforçar la seva identitat. Què hi té a veure? Els problemes polítics no haurien de perjudicar l'encaix de l'islam a Catalunya.


Torna a l'inici de l'entrevista