Es busquen voluntaris per compartir temps lliure i "crear vincles" amb persones amb discapacitat intel·lectual d'Osona

ACN Calldetenes / Vic - En Toni i l'Alfredo es troben cada dimarts per jugar a futbol i fer d'entrenadors a una desena de persones ateses a Sant Tomàs -entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual d'Osona. Amb el temps, els cons, els xiulets i les pilotes s'han convertit en una bonica rutina que els ajuda a socialitzar d'una altra manera i a gaudir del lleure com qualsevol persona. Conscients del benefici que té per als usuaris poder realitzar activitats fora del centre, Sant Tomàs vol trobar voluntaris que puguin dedicar-hi una estona a la setmana. L'Alfredo, que s'ha incorporat al voluntariat recentment, assenyala a l'ACN que en comptes de "venir a buscar alguna cosa", ell "rep". "Comparteixen amb tu alegria i molta energia", afegeix el jove.

La responsable del servei de voluntariat de Sant Tomàs, Anna Lleopart, explica que les persones amb discapacitat intel·lectual sovint no tenen massa possibilitats de socialitzar ni conèixer persones alienes al seu entorn. Això, destaca la responsable, "els resta oportunitats d'aprenentatge i de viure noves experiències".

Una desena de persones que viuen en alguna de les llars de l'entitat -d'entre 30 i 70 anys- han mostrat interès a conèixer persones noves i fer-ho a través d'alguna activitat que els agradi. Les activitats són diverses i van des de la pràctica d'un esport, anar a veure un partit de futbol o passar una estona a la biblioteca.

Per la seva banda, la directora de les llars de Sant Tomàs, Alba Tuneu, assenyala que precisament la socialització de les persones amb discapacitat intel·lectual fora del seu entorn més immediat és "un gran repte que cal treballar". El voluntariat afegeix, té un "paper essencial" perquè pot donar-los una atenció "més individualitzada".

Una setmana a la petanca i l'altra a veure trens a l'estació de Vic

En Toni Mas és un voluntari que ha creat vincle amb en David i en Miquel, dues persones ateses a Sant Tomàs que viuen en una de les llars que l'entitat social té a Vic. Un cop a la setmana els va a buscar i normalment surten a passejar. "A un li agraden els trens, i, a l'altre, la petanca. Una setmana anem fins a l'estació a veure'ls passar i l'altra anem a la petanca a veure si ens deixen fer una partida. Ho anem combinant", explica Toni Mas. Si plou o fa mal temps, prenen una xocolata, o també van al teatre.

Mas explica que es va apuntar al voluntariat per un veí, perquè des que es va jubilar, arribava a casa, i es quedava "amb els braços plegats". "No m'hi sabia estar", assenyala. Explica que, amb el temps, en David i en Miquel s'han convertit en part de la seva família, i que cada dimecres tothom ja sap que té "un compromís". Per la seva banda, en Miquel i en David també esperen amb puntualitat les seves sortides amb en Toni, de qui diuen que s'ha convertit en un amic.

Des de Sant Tomàs ofereixen acompanyament i orientació a les persones voluntàries amb l'objectiu de treballar amb valors i amb la consciència d'actuar "pel bé comú". "El voluntariat aporta beneficis clars per les persones ateses, però també tenim clar que els beneficis també els rep la persona que fa el voluntariat", assenyala Alba Tuneu.

"Tocar de peus a terra"

"Cada dijous venim a entrenar futbol, una cosa que m'apassiona i on conec nous amics i m'ho passo molt bé", explica Joel Santa Maria, un jove de 26 anys que viu a Tona i és usuari de Sant Tomàs. Ell, juntament amb una desena de nois més, es troben un cop per setmana per practicar futbol sota les indicacions d'en Toni Canet i l'Eduardo Díaz. "A vegades guanyem partits, i d'altres perdem, però sortim contents", explica.

Qui també està gaudint del voluntariat que ofereixen en Toni i l'Eduardo és l'Ignasi Julià. "Són genials i amb ganes d'ajudar-nos", assenyala. Julià és conscient que sense el seu voluntariat, possiblement no podrien seguir jugant a futbol. L'usuari també destaca el bon ambient que hi ha: "L'important és això, passar-ho bé i conèixer gent".

L'Eduardo Díaz té 30 anys i viu a Vic. Es mostra "orgullós" de formar part del voluntariat de Sant Tomàs i destaca que cal compromís. "Sobretot tenir-ne ganes i molta paciència", diu entre rialles. Segons assenyala, l'experiència és "molt gratificant" i creu que almenys tothom ho hauria de fer un cop a la vida. "T'ensenyen a ser feliç des d'allò més simple", ressalta.

En Toni Canet és un veterà. Fa més de deu anys que aquest entrenador de la Fundació Esportiva Tona dedica temps lliure a les persones de Sant Tomàs. "No sé si ajudo més jo o ells m'ajuden a mi perquè és un moment de desconnexió, amb un futbol molt transparent, molt natural, aquí no hi ha egos", explica Canet. Des del seu punt de vista, tothom en algun moment hauria de dedicar el seu temps a causes socials, "perquè et fa tocar de peus a terra". "És com anar a donar sang, quan acabes et sents bé, és una cosa d'aquestes que ens faria anar millor a tots", afegeix.

Una inclusió "real"

Per a la directora de les llars de Sant Tomàs, Alba Tuneu, al final, el que es busca amb el projecte és "una inclusió real" en la que una persona amb discapacitat pugui tenir una relació real amb una altra persona sense discapacitat, i que tots dos gaudeixin d'una activitat compartida. "Queda molt camí per recórrer, però cada sortida, cada passejada, cada conversa amb un voluntari, són petites fites per a una inclusió real", afegeix.