Es compleix el 30è aniversari de la mort d'Elvis Presley, el rei del rock

Elvis Presley va impactar per la seva manera de fusionar el "rythm and blues" i el "country", però també pels seus moviments dalt de l'escenari. La seva prematura desaparició, tenia 42 anys, va fer més viva la seva llegenda, que s'estén ara a tot el món, on el rei del rock té milers d'imitadors. Si fos viu tindria 72 anys i comptaria amb unes rendes milionàries generades a partir de més d'un bilió de discos venuts. Va ser el rei en vida, però la mort l'ha transformat, per molts, en un déu.

El naixement d'un mite

Memphis, 16 d'agost de 1977. Una multitud en estat de xoc s'aplega davant de Graceland, la mansió d'Elvis Presley. El cantant -s'acaba de saber- ha mort. Avui fa exactament 30 anys d'aquest moment. I a Memphis, la ciutat on Elvis va morir, ho commemoren com cal, amb l'arribada d'unes 50.000 persones. La majoria pelegrinaran davant la tomba d'un ídol que, ja des dels seus inicis, va impactar per la manera com va fusionar el "rythm and blues" negre i el "country" blanc.

Els moviments del rei del rock

La seva imatge, els seus gestos perdonavides i els moviments de pelvis que exhibia a l'escenari li van valdre la condemna dels pares d'Amèrica. Però ningú va poder impedir que, a finals dels anys 50, Elvis es convertís en el rei del rock. Una icona que -això sí- va perdre bona part de la seva aurèola contestatària quan es va tallar els cabells per enrolar-se a l'exèrcit nord-americà. Alguns biògrafs insinuen que va ser allí, entre guàrdia i guàrdia, quan Elvis va començar a flirtejar amb les drogues, que li van acabar causant la mort.

Hipòtesis al marge, la prematura desaparició d'Elvis va fer més viva la seva llegenda i, de passada, va provocar el naixement d'un nou esport: la imitació de l'ídol, un fenomen globalitzat que aquests dies s'ha pogut veure als Estats Units, el Japó i Tailàndia.