Es dispara la mort de mares i nadons a l'Afganistan per la falta de metgesses i llevadores

L'escassetat de metgesses i llevadores dispara la mort de mares i nadons a l'Afganistan. Les xifres són alarmants: 24 mares i 167 infants perden la vida cada dia, de mitjana, arreu de l'Afganistan per causes evitables. Ho quantifica un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

El ja desballestat sistema maternoinfantil es veu encara més erosionat per la política d'apartheid de gènere imposat pels talibans. El fet que les dones hagin de desplaçar-se sempre acompanyades d'un home, també als hospitals, provoca que moltes no hi arribin o ho facin massa tard. També genera que, sovint, durant el trajecte la policia aturi les dones i no les deixi avançar malgrat que estiguin patint una emergència obstètrica o altres tipus d'urgències.

Però també explica aquesta mortalitat creixent l'escassetat de metgesses i llevadores, sobretot a les àrees rurals del país. Més de la meitat d'aquestes professionals han deixat la feina des de l'agost del 2021, quan els extremistes recuperaven el poder.

Un panorama que s'agreuja encara més després que l'any passat es prohibís a les dones formar-se en l'àmbit sanitari. De visita a Catalunya, l'activista afganesa d'Amnistia Internacional Samira Hamidi avisa:

"Què passarà amb les mares? Què passarà amb els infants? Què passarà amb les dones en estat crític? Què passarà quan, primer, els talibans no permetin que les visitin homes i, després, siguin els mateixos familiars qui ho impedeixi? Qui les assistirà? Veurem un desastre!"

El perill que les madrasses eduquin en l'extremisme

Una altra de les prohibicions que més preocupen la Samira Hamida és la d'impedir l'educació de les nenes, que ara no poden estudiar més enllà de secundària.

Abans del retorn del règim fonamentalista, gairebé un milió i mig de noies no anaven a classe; ara en són més de dos milions dues-centes mil, detalla l'activista afganesa.

Però, en l'actualitat, moltes d'elles --com ja feien la majoria dels nens-- acudeixen a les madrasses, escoles religioses islàmiques. "És molt perillós, perquè en aquestes escoles tot gira encara més al voltant de la religió, sobre com les dones bones es queden a casa, sobre com seguir els homes. Estarem exposats a una generació amb el cervell rentat i dones radicalitzades", pronostica preocupada Hamidi.

Cada cop hi ha més suïcidis de dones, sobretot de nenes desesperades

El fet que les dones no puguin estudiar, treballar, viatjar soles, protestar o ni tan sols riure, ballar o fer sentir la seva veu en públic fa que la seva salut mental estigui al límit.

Això, sumat a la violència creixent dins les cases --convertides en presons per a elles-- i als efectes de la crisi econòmica --com que les venguin--, fa que moltes noies es treguin la vida o ho intentin. Així ho explica Hamidi:

"Fa una setmana una nena del nord del país va ser forçada a casar-se amb un soldat talibà. Com que no volia i la seva família no podia salvar-la, es va cremar viva ella mateixa. Només van quedar les restes negres del seu cos. Aquest és el nivell d'estrès i pressió que pateix el col·lectiu femení al país. Penso que odien les dones. No pots prohibir un ésser humà."

L'última prohibició: els escacs

Ara els escacs tampoc estan permesos. És l'última restricció dels talibans, que ho vincula a les apostes, contràries a la llei islàmica de la xaria.

Pels ciutadans, però, era un dels pocs jocs amb què podien distreure's en un context tan hostil. S'hi divertia el mateix pare de la Samira, exclama encara sorpresa l'afganesa davant d'aquesta nova absurditat.

Com a responsable de campanyes d'Amnistia Internacional ha visitat diferents punts de l'estat espanyol per conscienciar sobre el malson que viuen els afganesos. Lamenta que la comunitat internacional --a qui considera també responsable de la brutalitat actual-- hagi normalitzat el règim. Insta els governs a exigir responsabilitats als extremistes i reclama que no s'oblidin d'unes dones afganeses a qui veu com l'única alternativa de futur:

"No tinc esperança en la comunitat internacional, que silencia i legitima el règim, i, per descomptat, no espero res dels talibans."

Occident, retreu Hamida, en té prou que l'Afganistan no estigui en guerra, encara que n'hi hagi una altra de silenciosa que mati en vida les seves dones. "Ens sentim abandonats i traïts, però no ens rendirem", conclou l'afganesa, que no pot tornar al seu país per motius de seguretat.