Es disparen les queixes davant l'ONU per intentar aturar desnonaments

Es disparen les queixes davant de les Nacions Unides de famílies que intenten aturar desnonaments. En la immensa majoria dels casos, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals reclama que aturi els desallotjaments, però són requeriments no vinculants que els jutges no sempre tenen en compte.

Aquestes demandes es poden adreçar a l'ONU des del 2013, quan Espanya va ratificar un pacte internacional, però ha estat en l'últim any que s'han multiplicat.

El 2018, l'ONU va rebre 17 reclamacions per vulneració del dret a un habitatge digne a Catalunya. En els cinc anys anteriors, només se n'havien presentat 7.

 

 

A tot l'Estat, entre el 2013 i el 17 hi va haver 19 reclamacions per vulnerar el dret a la vivenda. En 3 casos, l'ONU demanava que es paralitzés el desnonament. El 2018, hi ha hagut  67 reclamacions i en 64 casos es demanava la paralització del desnonament.

Aturar el desnonament depèn només del criteri del jutge perquè no hi ha cap directriu establerta de com s'han d'aplicar aquestes notificacions quan arriben als jutjats. L'ONU insta el govern a canviar la llei.

El cas de la família Abdessamie

El desnonament d'una família de Girona ha arribat a les Nacions Unides, que ha demanat a l'estat espanyol que aturi el desallotjament o que els busqui una vivenda alternativa.

Un fons immobiliari va comprar el pis on viu des de fa catorze anys la família Abdessamie, va iniciar el procés judicial per fer-los fora i la jutge va fixar data per al desnonament.

Càritas va tenir coneixement del cas quan només faltaven tres dies per a la data límit, i va decidir provar una opció poc explorada fins ara: apel·lar a les Nacions Unides perquè ho aturés.

 

 

Martí Batllori, advocat i secretari general de Càritas a Girona explica que va ser el seu últim recurs:

"Quan es va veure que el desnonament arribava i que era imminent, vam acudir com a últim recurs al comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU. Vam enviar-ho a Ginebra i l'endemà ja dictava una resolució ordenant a l'estat que paralitzés el desnonament."

 

La jutge va aturar el desnonament, però segons ens ha aclarit ella mateixa, el motiu no va ser el dictamen de l'ONU. I és que no hi ha cap directriu establerta de com s'han d'aplicar aquestes notificacions quan arriben als jutjats.

Irene Escorihuela, directora Observatori DESC, explica que aturar els desnonament és només voluntat del jutge:

"Moltes vegades depèn de la voluntat dels jutges i en aquest sentit hi han hagut mesures cautelars que el jutge no les ha aplicat i s'ha executat el desnonament i això pot continuar en una demanda contra Espanya perquè no s'està complint el dret internacional dels drets humans. I hi ha hagut ocasions en què sí, el jutge ha dit d'acord ho aturem fins que hi hagi un reallotjament."

 

És un nou mecanisme que s'està demostrant eficaç, i per això s'han començat a disparar aquestes reclamacions. L'any passat, les Nacions Unides van registrar 17 demandes contra desallotjaments forçosos a Catalunya. En els cinc anys anteriors només n'hi havia hagut set.