Es doblen els migrants arribats en pastera a les Balears: Formentera, principal porta d'entrada

Uns 1.800 migrants han desembarcat en pastera des de principi d'any a les illes Balears. Això és el doble de les 795 arribades que s'havien registrat en el mateix període de l'any passat, i això que el 2024 va marcar un rècord històric pel que fa als rescats de pasteres a les Balears.

En les darreres hores hi ha hagut un repunt d'arribades, amb prop de 200 migrants rescatats només aquesta setmana. Aquest dimarts, els serveis d'emergències fins i tot van haver d'hospitalitzar vuit persones d'origen subsaharià que van desembarcar a Formentera, després de portar nou dies a la deriva i sense aigua.

Els migrants, entre els quals hi havia una dona embarassada, van ser ingressats a l'Hospital Can Misses d'Eivissa i al de Formentera amb una situació de debilitat extrema, ferides, cremades i deshidratació.

Formentera reclama un centre d'acollida "digne"

El president del Consell Insular de Formentera, Óscar Porta, denuncia en declaracions a Catalunya Ràdio que el personal mèdic ha d'atendre a la intempèrie els migrants que arriben a l'illa després de passar dies navegant al mar, perquè al port de la Savina no hi ha cap centre d'acollida per als rescatats. 

Dins del grup de migrants que van desembarcar tan dèbils aquest dimarts, algunes persones no van requerir hospitalització, però sí atenció mèdica, que se'ls va oferir al port de la Savina. Portas denuncia la situació que es van trobar els sanitaris, que van haver de treballar en "condicions no gaire adequades":

"Vaig veure com aquella gent estava estirada a terra, a les voreres. N'hi havia que no podien ni quedar-se drets. La Guàrdia Civil va haver d'omplir els papers dels tràmits sobre el capó d'un cotxe... Això no es pot seguir repetint." 

Portas reclama a l'Estat que habiliti algun espai al port de la Savina per fer aquesta mena de tasques d'acollida i anima el govern espanyol a "assumir les seves responsabilitats", i recorda que la migració és una competència estatal.

Risc de fallida per a la hisenda local

A les Balears, en termes de migració, els consells insulars gestionen l'acollida dels menors no acompanyats que desembarquen a les seves illes. A Formentera, però, ho han de fer amb uns recursos escassos:

"El pressupost del Consell Insular de Formentera és de poc més de 40 milions d'euros i aquest any preveiem gastar uns 9 milions en aquest àmbit. Si la situació no canvia, la nostra hisenda farà fallida."

Tot i ser l'illa habitada més petita de les Balears, i comptar amb menys recursos que les altres, Formentera és la principal porta d'entrada de les pasteres que arriben a l'arxipèlag. L'any passat, a Formentera s'hi van rescatar gairebé la meitat de tots els migrants interceptats a les Balears. Una situació afavorida pel fet de ser l'illa situada més a prop de la costa africana, d'on parteixen les pasteres.

La falta d'habitatge, un obstacle afegit

L'escassetat de pisos disponibles i la falta de professors, sanitaris i educadors socials són problemes propis de les illes Pitiüses que dificulten encara més l'atenció dels migrants. Sobretot la dels menors d'edat, que són els únics que l'administració té l'obligació de tutelar.

A la Pitiüsa Major, Eivissa, les autoritats diuen que estan al límit de la seva capacitat. Ho admet la consellera eivissenca de Drets Socials, Carolina Escandell:

"És molt complicat trobar personal qualificat. No n'hi ha. El problema no és salarial. No hi ha prou personal assistencial a Eivissa, no només per cuidar aquests menors, sinó per a l'atenció general de tota la població."

La situació també és complexa degut a la greu crisi habitacional que hi ha a l'illa. Troben pocs espais disponibles per acomodar els menors que arriben, segons relata la mateixa Escandell en declaracions a Catalunya Ràdio:

"Hem hagut d'habilitar espais destinats a altres serveis, com ara pavellons, per poder-los allotjar. Hem hagut de llogar instal·lacions. Hem hagut de recondicionar un campament d'estiu, on s'hi fan colònies. Hem hagut de fer de tot."

Des del Consell Insular d'Eivissa, lamenten que el govern espanyol "no faci la feina que toca". Segons Escandell, l'Estat els transfereix pocs recursos i, a nivell diplomàtic, no treballa prou amb els països africans d'on són els menors migrants no acompanyats, per tal d'oferir-los una millora de les seves perspectives vitals als seus llocs d'origen.