"És l'amor més pur que pots trobar": la història d'adopció del "Cita bestial" que emociona les xarxes de 3Cat

Hi ha mirades que no s'obliden encara que passin els dies, encara que t'intentis convèncer que només ha estat una coincidència. I això és just el que li va passar a la Violeta i a la seva parella amb la seva gosseta, la Chispi. 

Petita, prima, espantada i gairebé invisible entre la resta de gossos, la va conèixer en una protectora. Aquella trobada va transformar una gosseta trista i apagada: la Chispi va començar a córrer, a saltar i a buscar-los, com si els conegués de sempre. I des d'aquell moment, la Violeta no va poder treure-se-la del cap. 

Entre més de cinquanta històries d'adopcions que han respost a la crida de "Cita bestial", la presentadora Candela Figueras ha viatjat fins a Cambrils per descobrir la seva, una adopció gairebé predestinada que ni tan sols les al·lèrgies han aconseguit evitar i que és difícil escoltar sense emocionar-se. 

Un amor a primera vista... però amb un problema 

A casa, la Violeta i el Carlos sempre han estimat els gossos, però adoptar no formava part dels seus plans quan va aparèixer la Chispi. No era viable per espai, però tampoc per salut. El Carlos és al·lèrgic als gossos, i per aquest motiu havien decidit no tenir-ne. Per això van optar per ser apadrinadors a la protectora i així mantenir el vincle amb ells. 

Però tot va canviar en una de les visites rutinàries a la protectora de Reus: aquell dia, un voluntari els va demanar si podien treure a passejar una gosseta que estava apartada, sola i tremolant en un racó. Era la Chispi, i estava plena de mossegades dels altres gossos amb qui compartia gàbia. "Era joveneta i petita. Es barallaven pel menjar i, com que era de les febles, no menjava." 

Quan va sortir a fer aquella passejada, però, la Chispi va canviar per complet: "Va començar a saltar, a llepar-nos, a demanar carícies...", recorda la Violeta. La connexió amb la gosseta va ser instantània i va ser un amor a primera vista. 

Un cop la van tornar al recinte, la gossa es va quedar glaçada rere la tanca mentre la parella marxava. No bordava, ni plorava, però aquella mirada de pena i buit se'ls va quedar gravada, especialment a la Violeta. Aquella nit va somiar amb ella, i la següent, i la següent. Fins que al quart dia, el Carlos li va dir:

Ves a buscar la Chispi.

Una adopció temporal i un nou abandonament 

La idea inicial era acollir-la només unes setmanes fins que li trobessin una família definitiva. La convivència amb la Chispi va ser molt fàcil, es va adaptar de seguida i es va fer lloc entre les rutines de casa ràpidament. 

Finalment, van trobar una família que volia adoptar-la, i aquell comiat va ser més dur del que ningú s'esperava. "Em sentia com si l'hagués abandonat", assegura la Violeta. Tot i saber que havien trobat una bona llar per a ella, era un sentiment inevitable. 

Al cap d'un temps, van rebre una trucada de la família, que els comunicava que no podien continuar fent-se càrrec de la gossa. Aleshores no hi va haver cap dubte. "La Chispi torna a casa, i ja no marxa enlloc", va sentenciar el Carlos. 

Les segones parts sí que són bones

Quan la van anar a buscar, la reacció de la gossa ho va dir tot abans que ells poguessin parlar. La Chispi els va reconèixer de seguida i la felicitat va ser immensa: va començar a saltar, a plorar, a arrossegar-se pel terra de l'emoció... "Es va fer pipí d'alegria quan ens va veure", expliquen, com si ella també hagués estat esperant aquell moment. I des d'aquell dia, no s'han tornat a separar. 

Conviure amb la Chispi ha significat adaptar moltes coses. Horaris, rutines, prioritats, i sobretot, precaucions per controlar l'al·lèrgia del Carlos. Els antihistamínics i els aspiradors també han passat a formar part intensa del dia a dia, i això també ha volgut dir alegria. "Al principi costa, però ho acabes normalitzant. I compensa tant...", assegura. 

La Chispi va deixar de ser una gosseta poruga i oblidada en una gàbia i s'ha convertit en una més de la família. Quan la Candela els pregunta què significa la gosseta per ells, la resposta surt sense pensar: "És com una filla. L'amor més pur que pots trobar", diuen la Violeta i en Carlos. 

Malgrat les complicacions, ja que la Chispi va superar un càncer de mama durant la pandèmia, la gosseta ha trobat l'amor i l'afecte que es mereix després de tants obstacles.

La Chispi havia d'acabar a casa nostra. No podia ser d'una altra manera.

L'adopció de la gosseta ha estat un abans i un després per a la família, i també pel Martí, el petit de la casa, que resumeix encara millor el que significa per ells: "És un tresor que no té preu."