Les adopcions de Miki Núñez, Charlie Pee, Clàudia Riera i Nadine Romero a "Cita bestial": "Al final, et salven ells a tu."
Adoptar un animal és una d'aquelles decisions que ho canvien tot. La rutina, les prioritats, la convivència, la manera d'entendre la família, l'amor... No és només obrir la porta de casa a un nou company pelut: és crear un vincle únic, comprometre's, assumir responsabilitats i adaptar el dia a dia perquè ell també hi tingui lloc.
Amb motiu de l'estrena de la tercera temporada de "Cita bestial", Miki Núñez, Charlie Pee, Clàudia Riera i Nadine Romero han compartit els seus processos d'adopció i com han trobat en els seus peluts molt més que companyia.
Les gossetes de Miki Núñez: la Blu i la Babel, les dues cares d'una moneda
El cantant i presentador d'"Eufòria" és un gran defensor de la feina de les associacions i protectores d'animals i hi col·labora habitualment. L'adopció per ell és una manera d'entendre la relació amb els animals. Així van arribar les seves dues gossetes, la Blu i la Babel, que no poden ser més diferents.
La Blu és una barreja de shiba inu que es va posar en adopció perquè "no tenia pedigrí ni era de raça". És una gosseta tranquil·la, pausada, d'aquelles a les quals el que més agrada és passar hores i hores descansant. El Miki la descriu "com un xuixo de crema de Girona".
No li agrada gens la pluja i molt menys passejar, però té una debilitat absoluta: la sorra de la platja. La Babel, en canvi, és una altra història. És un brac de Weimar i té una energia que no s'acaba mai.
És una raça que s'abandona sovint perquè necessita molta activitat i no tothom està disposat a dedicar-hi l'atenció i el temps necessaris. Per això neixen protectores com SOS Weimaraner, on el Miki va adoptar la Babel. "Adoptar la Babel ha estat una de les millors decisions de la meva vida."
El missatge del Miki és clar i directe: amb tants animals abandonats, comprar no hauria de ser una opció. "No compris: adopta."
La Charlie Pee i en Ricardito: tornar a obrir la porta a l'amor incondicional
Per a la còmica, adoptar no va ser una decisió fàcil. Després de perdre la Simona, la seva gossa, va passar gairebé un any i mig de dol. Va necessitar una mica de temps fins a poder sentir-se preparada per obrir la porta a un nou company pelut.
En aquell moment va aparèixer en Ricardito, un gosset de nou anys, d'aquells que passen desapercebuts a les protectores perquè ja no és un cadell. El va adoptar a la protectora de l'Anxova Peluda, a l'Escala, i des d'aleshores s'han convertit en un tàndem inseparable.
"El Ricardito és l'alegria personificada, bé, gossificada", explica. És tranquil i agraït, capaç de canviar-li el dia només amb la seva presència. Fins i tot explica que l'acompanya als espectacles d'humor i dorm al seu llitet mentre ella actua.
Segons la Charlie, l'adopció del Ricardito també va ser una manera de tancar una etapa i començar-ne una de nova.
Al final, et salven ells a tu.
Les companyes felines de Clàudia Riera: la Nit i la Quack
També hi ha històries que arriben en forma de miol. L'actriu explica que va adoptar les seves gatetes, la Nit i la Quack, en moments diferents, però amb la mateixa idea de donar-los una súper-"segona vida".
La Nit és una gata negra de cinc anys que va arribar a la vida de la Clàudia després de passar pràcticament tota la seva vida a la gatera. "La gent no adopta gats grans", diu, però en el seu cas això no va suposar cap problema, sinó tot el contrari. Conèixer la seva personalitat des d'un primer moment va ser un valor afegit.
La Quack, en canvi, és una cadelleta carei que no arriba a l'any. La van trobar sola en una masia i la Clàudia la va voler adoptar. Ha passat una malaltia complicada, un PIF (una espècie de coronavirus felí que pot ser mortal), però ara comparteix vida i entremaliadures amb la Nit amb total normalitat.
Per l'actriu, l'adopció és una responsabilitat a llarg termini i els animals són un membre més de la família, no un entreteniment per una estona: "No s'hi val a regalar un animal i després desfer-te'n."
El Dongo, el gos de Nadine Romero
La història de la creadora de contingut i el Dongo també va començar amb dubtes a causa d'un dol. Ni ella ni la seva parella tenien clar si era el moment ideal d'adoptar perquè encara no s'hi veien amb cor.
Els va arribar una imatge d'un gosset, però era de compra i no d'adopció, i ho tenien clar: "Amb els gossos que hi ha en adopció no volem comprar", explica la Nadine.
I així és com va arribar el Dongo. La protectora els va mostrar un labrador petit de cinc mesos que ningú volia perquè no encaixava amb les expectatives de la seva raça. La Nadine explica que va ser un canvi radical respecte al gos que havien tingut abans, un bichon maltès.
El Dongo és pura vitalitat, un gos molt fàcil d'estimar, i també una mica "brutot". És una font inesgotable d'energia, i això suposa moltes passejades, sortides i joc constant. "És com el meu fill, el meu nen", diu la Nadine, que ja no s'imagina la vida sense ell.
És necessari adoptar. Per què pagar diners per una vida? I per què uns es mereixen més que altres?
A la nova temporada de "Cita bestial" descobrim més històries d'adopció com aquestes, i tot allò que ve després del "sí": l'arribada a casa, els primers dies, l'adaptació... i, sobretot, el vincle que es construeix a poc a poc. Tots els capítols ja estan disponibles a la plataforma 3Cat.
