Es podria haver trobat el "Luna 9", el mòdul soviètic que va fer les primeres fotos des de la Lluna
La sonda, una esfera d'uns 60 centímetres de diàmetre, es va obrir, la càmera que portava va fer unes quantes fotografies i els instruments van enviar dades fins que, tres dies després, les bateries es van esgotar.
Va ser una fita avui força oblidada, però que va fer possible l'èxit del programa Apollo dels Estats Units perquè va confirmar que la superfície de la Lluna era sòlida i no una capa gruixuda de pols, cosa que l'hauria fet impossible.
Les fotografies d'un satèl·lit lunar de la NASA
El que també s'ha oblidat és el lloc precís on va caure la "Luna 9". Bé, de fet, no s'ha sabut mai, i des de llavors hi ha hagut tot d'intents de trobar-la que no han tingut èxit, però això pot canviar d'aquí a poc.
De fet, els últims dies, dos investigadors han afirmat que l'han localitzat, però no es posen d'acord. Han identificat dues possibles localitzacions, i caldran més dades per poder optar per una o l'altra, o cap de les dues.
Tots dos han fet servir les fotografies d'alta definició que està fent des del 2009 el satèl·lit Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA, l'LRO, que es poden explorar en línia a la web Lunar/LROC QuickMap.
Un algoritme entrenat per identificar artefactes
Lewis Pinault, del Centre de Ciències Planetàries de Londres, va crear un algoritme anomenat YOLO-ETA i el va entrenar amb imatges de llocs d'aterratge coneguts del programa Apollo i altres missions per reconèixer artefactes artificials.
Va posar-lo a treballar en les imatges d'una zona ampla al voltant del lloc on els soviètics tenien previst fer aterrar la "Luna 9" i va localitzar un punt en una fotografia que està convençut que és la sonda.
Fa tres setmanes va publicar les conclusions a la revista "Nature Space Exploration", on afirma que el lloc té un paisatge que s'assembla molt o és el mateix de les fotografies que va fer la "Luna 9":
L'anàlisi topogràfica indica que la geometria de l'horitzó del lloc candidat és potencialment coherent amb els panorames de la superfície de "Luna 9".
Comparar el paisatge de les fotos de la "Luna 9"
El segon investigador és Vitali Egorov, periodista rus especialitzat que fa anys que busca les restes de missions a la Lluna de les quals es desconeix on són, i que s'havia conjurat per trobar la "Luna 9".
En el seu cas, va combinar l'anàlisi de les fotografies de la LRO, amb ajuda de la comunitat de seguidors que té, amb la comparació dels paisatges lunars que ofereix la web QuickMap.
Egorov ha explicat al diari "The New York Times" que, comparant les fotografies fetes per la "Luna 9" i els paisatges que ofereix aquesta web, va descobrir el lloc des d'on les havia fet:
Un dia el paisatge em va semblar familiar, i em vaig adonar que aquest era el mateix lloc que "Luna 9" havia vist.
Un satèl·lit de l'Índia per esbrinar la veritat
Aquest periodista i investigador, que va haver de marxar de Rússia perquè estava en desacord amb la invasió d'Ucraïna, s'ha establert a Montenegro, i ha publicat la recerca al seu blog Zeleni Kot (Gat Verd).
Per sortir del dubte que ha generat la discrepància entre tots dos, Egorov ha demanat a l'agència espacial de l'Índia fotografies del satèl·lit Chandrayaan 2, que gira al voltant de la Lluna des del 2019.
La càmera d'aquest satèl·lit té més qualitat que la de la LRO, i li han promès que al març li proporcionaran fotografies de la zona que ha estat buscant per esbrinar qui dels dos té raó, o si cal seguir buscant.
A diferència d'Egorov, l'objectiu principal de Lewis Pinault no és trobar sondes o naus terrestres perdudes, sinó buscar artefactes o naus extraterrestres a la Lluna, a l'espai o als planetes del Sistema Solar.