Es redueix un 8% el consum d'antibiòtics: "Hem de matar els bacteris amb dards, no amb bombes"

Els professionals mèdics ajusten més les receptes, i en infeccions d'orina i de gola l'ús d'alguns antibiòtics ha caigut més de la meitat

El consum d'antibiòtics fora dels hospitals ha baixat un 8% a Catalunya des del 2019. Ho ha fet públic el Departament de Salut amb motiu del Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics. 

Cada vegada que es pren un antibiòtic moren els bacteris sensibles al fàrmac, també els bons que viuen al nostre cos, i sobreviuen els resistents. Com més antibiòtics es fan servir, més bacteris resistents hi ha i més costa curar les infeccions que provoquen.

Per això, la directora del programa de vigilància d'infeccions VINCat, Esther Calbo, defensa que aquests fàrmacs es facin servir amb precisió.

Amb els antibiòtics hem de matar els bacteris amb dards, és a dir, amb una fletxa que mati només un tipus de bacteri. No hem de tirar bombes de destrucció massiva.

Segons Calbo, l'any passat a l'Estat van morir més persones per infeccions de bacteris resistents que en accidents de trànsit. "És un fenomen que queda amagat", alerta.

El drama és que en el segle XXI una persona pugui morir perquè té una infecció que no podem tractar perquè no hi ha fàrmacs actius.

Les infeccions d'orina i de gola, les que més baixen

Les dues infeccions més habituals, les d'orina i les de gola, van sumar l'any passat més de 815.000 receptes d'antibiòtics. 

La sala d'espera d'un centre d'atenció primària (ACN / Albert Segura)

En les infeccions d'orina en dones, l'ús de fluoroquinolones, un tipus d'antibiòtic que afavoreix l'aparició de bacteris resistents, ha caigut un 55%. En les de gola, l'ús d'un antibiòtic combinat d'acció més àmplia ha baixat gairebé un 60%, perquè ara la prescripció s'ajusta més a cada pacient.

La resistència es pot revertir

Els resultats ja es comencen a veure en alguns casos i demostren que la resistència es pot revertir. Quan els bacteris deixen d'estar exposats a un antibiòtic, els resistents ja no són els únics que sobreviuen i, amb el temps, n'hi ha menys. 

És el que ha passat amb l'E. coli, el bacteri que causa més infeccions d'orina: des que es recepten menys fluoroquinolones, és menys resistent a aquests fàrmacs, i així es poden reservar per a casos complicats.

Per saber-ho, l'anàlisi de dades és clau. El programa controla quants antibiòtics es recepten i com responen els bacteris a cada fàrmac, centre per centre.

Evitem que els bacteris es facin resistents. I revertim la resistència.

Metges amb les dades a la mà

Darrere d'aquests resultats, hi ha una xarxa de més de 1.500 professionals. Hospitals i centres d'atenció primària reben dades sobre quants antibiòtics recepten i sobre quins bacteris de la seva zona han deixat de respondre als fàrmacs. 

Darrere d'aquests resultats, hi ha una xarxa de més de 1.500 professionals (iStock)

Amb aquesta informació s'han detectat els casos on es podia millorar més, com les infeccions d'orina i de gola, i s'hi han aplicat noves pautes per receptar.

Una de les coses més difícils que es poden fer és canviar els hàbits de les persones. I en aquest cas és un hàbit de prescripció.

Calbo assegura, però, que els metges hi han respost bé, perquè "en general, la gent vol treballar bé". 

Conèixer què passa a la seva zona i veure que amb les seves receptes poden revertir la situació, explica, genera esperança. Ho descriu com un treball col·lectiu i consensuat que ha sorgit dels mateixos professionals.

Cinc recomanacions de Salut

El Departament de Salut fa aquestes recomanacions per utilitzar bé els antibiòtics:

  • No prendre antibiòtics sense recepta.
  • Acabar sempre el tractament, encara que et trobis millor abans.
  • Portar els antibiòtics que sobrin al punt de recollida SIGRE de la farmàcia.
  • Rentar-se les mans i manipular bé els aliments.
  • Cuinar bé els aliments, perquè així s'eliminen bacteris, també els resistents.