Es reediten les cartes de Pere Vives, veu dels exiliats anònims als camps de concentració

Amb només 31 anys, Pere Vives va morir el 1941 al camp de concentració de Mauthausen per una injecció de benzina al cor. Dos anys abans aquest jove lletraferit del qual queden molt pocs documents gràfics havia emprès l'exili travessant la frontera francesa.

Va passar per diferents camps de concentració francesos i al camp de refugiats d'Agde va conèixer l'escriptor Agustí Bartra, de qui es va fer molt amic.

Bartra, però, va poder marxar al castell de Roissy-en-Brie amb el grup d'intel·lectuals vinculats a la Generalitat i després va embarcar-se cap a la República Dominicana. Vives, en canvi, va peregrinar per Europa fins que va caure presoner en mans dels alemanys.

Vives, un jove atrapat que no va poder tornar de l'exili

Les primeres cartes que es van intercanviar els dos amics no parlen de la guerra. Vives prefereix comentar els poemes que li enviava Bartra. Però a poc a poc deixaven veure la desigualtat en què es trobaven tots dos, com explica la historiadora Marta Marín-Dòmine, que ha fet l'edició del recull.

"Les cartes es comencen a fer mes tenses perquè Vives entén que el seu amic ja no el pot entendre. El que explica del seu patiment, l'altre ja n'està deslliurat."

La salut de Pere Vives es va anar afeblint i, en una de les cartes, diu: "Qualsevol esforç per vèncer una resistència és defugit per mi sense que jo me n'adoni".

L'última carta és del gener del 1940, quan Bartra ja s'ha embarcat cap a Amèrica i diu: "Pressento que amb tu arribaria algun cop a veure 'l'altra realitat' i jo tot sol amb molt d'esforç potser no hi arribaré."

Unes cartes amb plena vigència

Les missives es recuperen 53 anys després que es publiquessin per primera vegada, coincidint amb els 80 anys de l'alliberament dels camps nazis.

Per l'editora de Club Editor, Maria Bohigas, tenen plena vigència i el lector d'ara hi trobarà una veu que calia rescatar perquè, diu, Catalunya és molt inclement amb els que no formen part de la "casta":

"El llibre contribueix a fer la historia dels anònims, que és increïblement absent a Catalunya."

Pere Vives va ser company al camp de Mauthausen de Joaquim Amat-Piniella, que li dedicarà, anys més tard, la seva novel·la "K. L. Reich".

El capítol que recrea la mort de Vives s'inclou en aquesta nova edició, així com el pròleg que Agustí Bartra va fer en la del 1972, on es deixa sentir la recança i el deute per l'amic. El llibre surt publicat dimecres 17 de setembre.