Es renova el Tarlà de Girona: com neix la tradició d'aquesta figura icònica de la ciutat
El Tarlà ha amenitzat les primaveres del carrer de l'Argenteria de Girona des de fa més de 200 anys i s'ha convertit en una de les figures més emblemàtiques de la ciutat.
Penjat a banda i banda, de balcó a balcó, i girant sense parar, el Tarlà continua sent un ninot molt estimat i totalment hipnòtic per als qui el miren des de baix.
Ara, toca passar pel taller i renovar la figura. Tres equips d'artesans porten mesos treballant en el nou ninot que es tornarà a penjar quan arribin les festes de la primavera, el 18 d'abril.
L'artesà gironí Nuxo Perpinyà s'ha encarregat del cap, el taller Brava Arts ha treballat en l'estructura i La casa de barrets ha assumit el repte de vestir el ninot.
Al llarg de la història, el Tarlà s'ha renovat cinc vegades. El primer encara es conserva al Museu d'Història de Girona i data del segle XIX. Tant aquest ninot com el segon es van fer de fusta, mentre que els altres dos --que eren els que es feien servir en l'actualitat-- eren de ferro.
"Els ninots de ferro eren molt pesats i impactaven massa fort contra l'estructura, s'havien de reparar constantment", explica Jaume Pascual Valls, tècnic de cultura popular de l'Ajuntament de Girona que ha participat en tot el procés d'elaboració del nou ninot.
Allargar la vida del ninot
L'objectiu principal del nou Tarlà ha estat mantenir l'essència d'aquesta figura emblemàtica, però aplicant totes aquelles innovacions tècniques que el facin més resistent als anys.
Per això els principals canvis són en l'estructura, que ha canviat el ferro per l'alumini cobert d'escuma que permeti absorbir els cops i continuar fent tombarelles. També a nivell tèxtil s'ha repensat i modernitzat el material amb teles que es descoloreixen menys i allarguen la vida del vestuari.
La figura original com a inspiració
Les innovacions tècniques no han fet perdre de vista als creadors un dels principals encàrrecs: tornar als orígens. Per això el nou Tarlà s'ha inspirat en la primera figura que es coneix i es conserva al Museu d'Història de Girona.
Les visites al museu han estat constants per part de l'equip d'artesans, especialment els que han elaborat el vestit: pantaló blau, casaca de ratlles, estil arlequinat i l'escut de Girona al pit.
"Hem agafat mostres del color, sobretot de dintre les costures per veure el color original del blau", explica Bernat Grau i Moré, de La casa de Barrets, encarregat de vestir el ninot.
Grau adverteix que una de les coses que més cridarà l'atenció als ciutadans quan vegin el nou Tarlà seran els colors de la roba: "Hem mantingut alguns colors llampants com el groc i el negre, però el blau original és més rebaixat que el que portava l'últim Tarlà".
El Tarlà: d'on surt aquesta figura?
La tradició del Tarlà es remunta a l'època medieval, entre els segles XV i XVI. Explica la llegenda que la ciutat de Girona va viure un greu episodi de pesta que va afectar sobretot el Barri Vell, al carrer de l'Argenteria. Perquè no s'encomanés, el carrer es va posar en quarantena i els veïns van quedar confinats. Un d'ells, l'Agustí, es va disfressar i va distreure la resta de ciutadans fent tombarelles.
Per recordar i homenatjar aquell personatge, es va construir un ninot que, quan arriba la primavera, es penja a banda i banda del carrer de l'Argenteria per simular les acrobàcies que feia aquell veí.
De mica en mica, el Tarlà de Girona s'ha convertit en una figura icònica a la ciutat. El tècnic de cultura popular Jaume Pascual conclou:
Surt molt pocs cops l'any, però tothom coneix el Tarlà i tothom se l'estima.