Es tripliquen els lluços petits al calador de Roses on els pescadors han restringit les captures per recuperar l'espècie

ACN Roses.-El nombre de lluços petits s'ha triplicat al calador de Roses on els pescadors locals van impulsar, ara fa tres anys, un pla pilot per recuperar l'espècie. Així ho conclou un estudi elaborat per l'Institut de Ciències del Mar, que al llarg de l'últim any ha fet un seguiment dels juvenils de lluç en una zona vedada de 50 quilòmetres quadrats de superfície i uns 130 metres de fondària. La iniciativa, pionera al Mediterrani, també ha permès incrementar els exemplars del rap, el moll, la bruixa i les espardenyes, i convertir l'espai protegit en una reserva per a espècies vulnerables que sustenten el sistema marí. La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha ressaltat que el nou model pesquer català s'inspira en aquesta mena d'experiències, que neixen del propi sector i que tiren endavant en col·laboració amb el món científic.

Les 22 embarcacions d'arrossegament de Roses van acordar, al juny del 2013, establir una zona vedada al calador conegut com El Segon per reduir les captures de juvenils de lluç. Havien constatat que pescaven, en quantitats importants, exemplars d'aquesta espècie de petites dimensions que, tot i ser legalment comercialitzablen, no arribaven a la talla de primera maduresa. El pla, pioner a la Mediterrània, havia de tenir una durada inicial de 45 dies, però es va acabar allargant. L'Institut de Ciències del Mar es va interessar en el projecte i va decidir estudiar-lo per comprovar l'efecte real de la mesura. Des de l'1 de març del 2015 fins el 31 de març del 2016, han fet un seguiment de la reserva, gràcies a ajuts del Fons Europeu de la Pesca, gestionats a través del DARP. L'informe ha permès detectar un nombre molt superior de juvenils de lluç dins la zona protegida en comparació a l'àrea no tancada. Sobretot, dels petits per sota de la talla legal de captura, fixada en 20 centímetres. Mentre que a l'espai vedat n'han identificat 1.470 per quilòmetre quadrat, a la zona oberta a la pesca n'han aparegut tres vegades menys, 572 individus per quilòmetre quadrat. Aquest increment d'abundància i biomassa també s'ha donat en altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes. En concret, 5.410 individus\/km2 al calador protegit front als 2.851 a la zona oberta a la pesca. A més, s'ha vist que l'espai tancat actua com a refugi per a espècies vulnerables com el penegal, les rajades i els crancs ermitans, que pràcticament només es troben en aquest indret. Viabilitat del sector pesquerA més dels efectes positius en la recuperació del lluç i de l'"efecte reserva" que s'ha aconseguit, els pescadors també destaquen els beneficis en termes de captures comercials perquè els exemplars que pesquen són de majors dimensions i es venen millor als mercats. "No som conscients de l'abast de la mesura. Ens ha donat oxigen i la gent de Roses ha demostrat ser molt avançada. Volem la viabilitat del nostre negoci perquè si no, no tindrem relleu generacional i ens veurem abocats al tancament de les flotes", ha assenyalat el president de la Confraria de Pescadors de Roses, Antoni Abad. Els bons resultats de la iniciativa han dut el sector pesquer local a plantejar-se l'extensió de la mesura de protecció a altres punts del calador on també es detectin concentracions rellevants de juvenils de lluç. "No té sentit que després de cuidar aquesta zona ara hi anéssim a pescar com si no hagués passat res. Si hi anem, haurem de fer-ne una gestió acurada, i de la mà dels científics. Si hem pogut viure sense pescar-hi, per què ara hi hauríem d'anar?", ha avisat Abad. Model de gestió de "referència"La consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, ha valorat molt positivament l'experiència, que "és fruit de la consciència dels pescadors per recuperar els recursos" ja que gràcies al seu "coneixement" es va identificar correctament la zona on s'havia d'actuar, ha dit. En la roda de premsa de presentació dels resultats de l'informe a la Confraria de Pescadors de Roses, Serret ha assegurat que el pla pilot és un exemple del model de la política pesquera que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, basat en plans de cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració, i que s'estan aplicant també en el cas de la gamba al canyó de Palamós, el sonso i la pesca d'invertebrats amb dragues.L'objectiu, ha dit, és estendre i implantar aquest model, amb caràcter general, a tot el país. Amb aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha impulsat el nou decret de governança de la pesca professional a Catalunya.