Esborrar-se d'internet: guia per eliminar informació personal i per què és saludable fer-ho

Podem exigir, i és recomanable, que internet ens oblidi: és el que es coneix com a "dret a l'oblit". Aquesta fórmula no existia fins que un advocat gallec, Mario Costeja, va voler que Google deixés de recordar que havia estat casat i deutor. A més, cap de les dues coses era vigent.

El 2009, Costeja va començar una complexa batalla judicial contra l'imponent Goliat d'internet i, sorprenentment, va acabar guanyant: una fita per la defensa de la privacitat digital de tots. 

Costeja va arribar amb les seves demandes fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va reconèixer per primera vegada el dret a demanar que s'elimini de la xarxa qualsevol informació personal que pugui perjudicar l'interessat. Europa va obligar Google a esborrar les referències a les informacions que parlaven de l'advocat gallec.

Ara, el dret a l'oblit ja està garantit per tots els ciutadans europeus, definit i establert en el Reglament General de Protecció de Dades, i no és necessari demostrar que la informació pública que volem que s'elimini ens perjudica, n'hi ha prou que ens identifiqui.

Quina informació es pot esborrar?

Meritxell Borràs, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) explica que la "informació personal és tota aquella que t'identifica o que fa referència a tu. Els límits d'allò que és publicable els marca la mateixa persona".

És cert que hi ha algunes excepcions, perquè els "drets no són absoluts, s'han de ponderar", explica Borràs. Per exemple "el cas dels personatges públics", per qui no sempre és tan senzill acollir-se al dret a l'oblit, o el cas d'informacions que es considerin d'interès públic, recerca científica o històrica o llibertat d'expressió i informació.

També hi ha la informació que tu mateix has posat de forma pública, en xarxes socials o similars, que has de gestionar en la configuració de la privacitat de la plataforma corresponent, o eliminant directament el compte personal que hi tinguis.

Per la resta, la majoria, "sí, tens el dret que [la teva informació personal] desaparegui". Vegem com.

El primer pas per esborrar-se de la xarxa

Abans d'escalar-ho, cal comptar que els responsables de la pàgina o el servei que fa pública la teva informació personal compliran la llei: "El primer que has de fer és dirigir-te al responsable de facilitar informació que és teva i demanar-li que desaparegui", explica Borràs.

L'APDCat facilita un formulari que cal enviar a l'empresa implicada per fer una relació de les dades personals que demanes que se suprimeixin dels seus servidors.

Si l'empresa no respon en el termini d'un mes o es neguen a complir, el següent pas és acudir, ara sí, a l'APDCat.

És el que es coneix com un tràmit de "tutela de drets".

L'APDCat es posa en contacte, aleshores, amb l'empresa implicada per demanar explicacions. Si es tracta d'una institució pública o una empresa privada que està fent servei públic, i està violant injustificadament el dret del ciutadà, els pot interposar una "sanció no econòmica". 

Fa cinc anys, explica Borràs, es van atendre "poc més de 60 sol·licituds", però aquest any ja en porten més de 300 i preveuen arribar a les 400.

És un dret nou i, per tant, fins fa poc la gent segurament no sabia ni que existia

Si es tracta d'una empresa privada, l'APDCat deriva el cas a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) perquè estudiï el cas i estimi si és procedent una sanció econòmica per l'empresa que no estigui complint amb els drets dels usuaris.

L'organisme d'àmbit estatal també compta amb un "canal prioritari" per reclamar l'eliminació immediata "de fotografies, vídeos o àudios de contingut sexual o violent la difusió il·lícita dels quals posa en greu risc els drets i les llibertats o la salut física i/o mental de les persones afectades".

Es pot desaparèixer de la Dark Web i dels cercadors? 

Potser l'empresa que allotjava la teva informació personal ja l'ha eliminat dels seus servidors, però també cal eliminar les referències que hi apunten.

Els motors de cerca són com cartells informatius que apunten al lloc on apareix o apareixia informació i, sovint, avancen el contingut abans de fer-hi clic, encara que la informació estigui desfasada o s'hagi eliminat de la pàgina on es trobava inicialment. 

Tant Google com Bing o Yahoo, compten amb formularis per "oblidar", és a dir, eliminar totes les referències que apunten a una direcció que inclou o incloïa informació personal.

Quan se'ls sol·licita l'eliminació i compleixen, aquesta informació deixa d'aparèixer en els resultats de cerca que ofereixen. Si no compleixen, s'ha de contactar a l'AEPD.

Google també compta amb un formulari per ajudar a descobrir si la teva informació es troba a l'internet fosc, la dark web, que inclou també pàgines il·legals, sospitoses o tèrboles que el motor de cerca no indexa (no la inclou dins els seus resultats). 

Sortir de la dark web és pràcticament impossible, per la seva naturalesa al marge de la llei, i res garanteix que la informació que trobis es pugui eliminar o fer desaparèixer, però saber quina és accessible en línia t'ajudarà a prendre decisions per protegir-la o estar alerta. 

Empreses que t'esborren en el teu nom

Sigui o no pública, en qualsevol moment, pots anar empresa per empresa i demanar que t'enviïn una còpia, corregeixin o esborrin totes les dades que tingui sobre tu. Forma part dels drets que assegura la ciutadania europea gràcies al RGPD.

Però tenint en compte que oferim aquest tipus d'informació a milers d'empreses i que el procés pot ser lent i enrevessat per un particular, cada cop hi ha més empreses que es dediquen a esborrar les referències personals que trobin a internet, com les nord-americanes DeleteMe o BrandYourself o l'espanyola OnBranding.

Per què cal esborrar la teva informació?

És un dels principis de la ciberseguretat personal: compartir el mínim d'informació possible.

Cada petita informació personal publicada en línia ens fa més vulnerables a ciberatacs, extorsions, enganys i a campanyes d'influència. No només a nosaltres, també al nostre entorn proper.

Selva Orejón, experta en ciberseguretat i identitat digital, considera que l'origen de les "suplantacions d'identitat" i de les campanyes d'estafes dirigides "provenen totes, absolutament, d'aquest tipus d'informacions que han quedat exposades". 

A més dels resultats de cerca, ara també s'ha de tenir en compte la informació que els models basats en IA també estan processant i emmagatzemant, i no queda gens clar si es podrà eliminar la informació que digereixin, afegeix l'experta.

Els xats d'IA generativa estan xuclant les dades dels buscadors (…) i et retornaran aquesta informació

"Com més informació hi ha exposada de nosaltres" més precises poden ser les ciberestafes i més èxit poden tenir en enganyar-nos i fer-nos mal, remata Orejón.

Més enllà d'atacs, hi ha tot l'apartat d'abusos. Que les empreses puguin comprar i vendre informació per influenciar-te i modificar les teves decisions econòmiques, ideològiques o d'estil de vida, o oferir-te condicions diferents segons el teu perfil:

"El problema" explica Rob Shavell, director executiu de DeleteMe, "no són només els ciberatacs, sinó també l'abús que fan les empreses d'aquesta informació per prendre decisions sobre tu."

El sector de la compravenda de dades és especialment tèrbol. La transparència en empreses data brokers (corredors de dades) és molt escassa. Sovint ni tan sols pots saber on resideix l'empresa, explicava Selva Orejón, així que perds el control de la informació:

Mai pots saber on ha quedat emmagatzemada una informació que té un tercer que ni tan sols pots localitzar

Una sola visita a una pàgina web t'obliga a acceptar cookies que es comparteixen amb 500, 600 o 700 "socis". Milers de data brokers a tot el món competeixen per acumular tota la informació possible i convertir-la en informació útil per als seus clients. Per a què?

"És molt difícil saber què fan [o què faran] amb les nostres dades", conclou Shavell, i per això rebutjar, prevenir i eliminar és indispensable.