Escola i família, motor de canvi de la revolució alimentària

Recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim és el que es coneix com la sobirania alimentària. Pel Jordi Masjuan, autor de "Canviar el món des de la taula" i cofundador de l'empresa Valors, temps de lleure i menjadors sostenibles per a infants:  

"Ens alimentem malament i en excés, fruit d'un model industrial sense consciència social ni ecològica que multiplica les malalties del segle XXI, derivades de la industrialització alimentària. Sense parar-nos a pensar tot el que hi ha al darrere de cada producte".

I si no decidim nosaltres, ho fa algú altre --com els mercats i les multinacionals-- i els seus criteris per prendre decisions no són de salut ni de sostenibilitat, sinó de beneficis, lamenta Masjoan; per tant, no s'asseguren preus dignes per a qui produeix l'aliment, ni aliments frescos de proximitat ni de temporada. La sobirania alimentària és clau pels consumidors --assegura la periodista Esther Vivas, autora de "El negocio de la comida".

"Ens permet decidir què mengem, d'on ve el que mengem, en quines condicions s'ha elaborat i si està lliure de transgènics. I també és important per a la pagesia, per decidir què produeix i garantir-li l'accés als recursos naturals"

Conèixer com funciona el sistema alimentari ens permet una sostenibilitat dels recursos més gran i cuidar millor el planeta, el territori i la nostra salut, defensa Dina Bashir, coordinadora de la delegació de Catalunya de Justícia alimentària.

Com fer pedagogia de la sobirania alimentària a l'escola?

Els centres educatius han de ser un actor principal de la revolució alimentària que ha de culminar en un canvi de model, apunta Jordi Masjuan, per dos motius:

"Acullen cada dia milers de petits comensals, són una responsabilitat i tenen un gran impacte. I també son clau per construir un projecte educatiu que impacti en les generacions presents i futures, per interioritzar decisions individuals i diàries de consum".

Una educació alimentària central i obligatòria al currículum, exigeix Masjuan, perquè el model alimentari actual és el causant d'un terç de les emissions d'efecte hivernacle i, per tant, causant directe del canvi climàtic:

"Quan treballes amb l'alumnat la transició a un model més agroecològic, sostenible, holístic i saludable, arriben a les seves pròpies conclusions i no entenen per què no és el model vigent i seguim amb el model de lucre oligopolístic".

No infantilitzem l'alumnat, demana Jordi Masjuan, que posa en valor la seva lucidesa i capacitat crítica:

"Denuncien les injustícies i pensen alternatives brillants, són un glop d'esperança i un cop de puny a les generacions adultes per fer-nos reflexionar".  

Per la Dina Bashir, de Justícia alimentària, treballar la sobirania alimentària als centres educatius té un gran impacte. D'aquí que implementen projectes com Planetacció, a secundària; "Alimentar és educar", a primària, i també a l'FP i per a les Universitats:

"Són propostes participatives que impliquen tota la comunitat educativa i les famílies, amb enfocament de gènere i tractant temes de drets humans, publicitat, etiquetatge i malbaratament alimentari".

Els centres són motors de canvi i de vinculació amb el que és l'entorn alimentari, més enllà de l'escola: el barri i els seus mercats, els centres cívics i les famílies, reconeix Bashir, que destaca el protagonisme de l'alumnat, molt sensibilitzat i que traça el seu propi itinerari en els diversos projectes.

És possible un consum conscient i sostenible en família?

"Som les primeres generacions en centenars de milers d'anys d'evolució que estem exposats de manera tan evident a la pol·lució, els ultraprocessats i els pesticides amb què es ruixen les collites de tot allò que ens arriba a taula", lamenta Masjoan. Un dels èxits del model industrial és que ens ha desconnectat de la terra i la sobirania alimentària, argumenta Jordi Masjuan, i d'aquí la importància de reconnectar el món rural amb la ciutat:

"Visitant camps i granges en família, perquè la mainada entengui el procés d'elaboració del menjar i la diferència entre una proposta industrial i una de regenerativa".

I, sobretot, Masjuan proposa a les famílies comprar menjar de temporada, a granel, producte fresc, de quilòmetre zero i sostenible, però sense excessos:

"Si he d'agafar el metro i fer 3 transbordaments, això no és sostenible. Soc partidari de simplificar, comprar a les cooperatives de consum, supermercats cooperatius, mercats de barri o de pagès perquè creixin, o fins i tot fer compres sostenibles als grans supermercats".

No menjar res que la nostra àvia no reconeixeria com un aliment, un 80% del que trobem a les grans superfícies, apunta Masjuan, i que sovint resulta tan cridaner i addictiu per a les criatures:

"Donar-los verdura, cereals, llegum sec, fruita. I reduir el consum d'ultraprocessats, sucres i la carn a un terç; menjar-ne menys i de qualitat per evitar els costos ocults: l'impacte negatiu que no veiem de la indústria alimentària en el medi ambient i la salut pública".

Alimentar-nos és un acte polític?

Els petits canvis, sumats, provoquen grans canvis; consumir és un acte polític, assevera Masjuan, amb responsabilitat per a qui legisla per apostar per un model o un altre:

"Un terç dels aliments que produïm va a parar a les escombraries, i només amb aquest terç acabaríem amb la fam al món, són dades aclaparadores, més enllà d'ideologies i opinions personals que ens han de moure a l'acció i convertir-nos en activistes"

El consumisme ens ha tornat insensibles, i el sistema global industrialitzat ens ha convertit en titelles d'un sistema enfocat a produir més i més barat, denuncia Jordi Masjoan, i afegeix que ens cal recol·locar a dalt de tot de la nostra escala de valors el que mengem i la manera com es produeix; un nou model regeneratiu, ecològic i holístic per canviar el món, queixalada a queixalada:

"La sobirania alimentària ha d'entrar a l'agenda política i encara no és una prioritat dels programes polítics. Igual que hi ha consens sobre el dret universal a l'educació i a la sanitat, també ho ha de ser el dret a una alimentació saludable, equilibrada i sostenible, que repercuteix econòmicament en una menor despesa sanitària.

Tot petit canvi suma, assegura Dina Bashir: tenir un calendari a la nevera, consumir productes estacionals, mirar les etiquetes i treballar de manera col·lectiva des de les associacions de famílies, veïnals i centre cívics a favor de la sobirania alimentària. "La responsabilitat individual impulsarà una marea col·lectiva que obligarà la política i el teixit empresarial a transformar el món des de la taula", conclou esperançat Masjuan.