Escola inclusiva: què falta perquè sigui una realitat?
La distància entre el model d'escola inclusiva i la realitat a les aules és un dels temes que es tractaran en el debat educatiu de país que coordina el Consell d'Educació de Catalunya, i una de les principals reivindicacions dels docents.
El model, que el govern diu que cal revisar, es va començar a desplegar el 2017 amb l'objectiu que els alumnes amb discapacitat o trastorns del desenvolupament s'escolaritzin, sempre que sigui possible, a l'escola ordinària, amb els suports necessaris.
Des de llavors, tant el nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials com els recursos per atendre'ls han augmentat considerablement. Tot i això, els centres encara tenen dificultats per donar una resposta adequada a tot l'alumnat.
Més alumnes i més recursos, però encara insuficients
En vuit cursos, el nombre d'aquests alumnes al sistema ordinari ha passat de 23.857 a 46.851, gairebé el doble. L'augment s'explica, en bona part, perquè ara es detecten millor els trastorns i les dificultats que poden afectar l'aprenentatge.
Per atendre aquests alumnes, les escoles i els instituts també han incorporat més professionals especialitzats. El personal d'atenció educativa, com ara els educadors d'educació especial o els logopedes, han augmentat un 108%. Encara han crescut més els docents de suport a l'escola inclusiva: un 159%.
Tot i l'augment de recursos, no s'ha aconseguit reduir el nombre d'alumnes als centres d'educació especial, sinó que ha augmentat un 5%. Una dada que reflecteix les mancances que persisteixen en els centres ordinaris.
Els SIEI, un suport dins l'escola ordinària
Aquest curs s'han incorporat a les aules 1.103 docents més i 531 professionals per enfortir l'escola inclusiva. Un reforç que ha permès que més centres comptin amb especialistes per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Són els professionals SIEI, els suports intensius per a l'escolarització inclusiva, i inclouen mestres i educadors d'educació especial a primària, i orientadors a secundària.
La seva feina es reparteix entre l'aula ordinària i l'espai SIEI, on treballen en grups reduïts i de manera més personalitzada.
A l'escola Jacint Verdaguer de Castelldefels, és on arrenquen el dia els infants que necessiten més suport. Repassen rutines, estructuren què faran al llarg de la jornada i treballen habilitats socials i emocionals.
"Posem en pràctica diferents estratègies i metodologies perquè guanyin autonomia i se sentin més segurs a l'aula ordinària", explica Yasmin Fernández, tutora de l'espai SIEI.
Una complexitat que desborda
Fernández és una de les dues especialistes en escola inclusiva que han començat aquest curs a l'escola. Treballa amb els alumnes amb necessitats educatives especials i es coordina amb la resta de mestres per adaptar materials i mètodes.
El director del centre, Francesc Morilla, diu que la seva incorporació "ha estat un tresor", però adverteix que no resol totes les necessitats.
La diversitat ha crescut tant que no ens permet atendre tots els alumnes de la manera que desitjaríem.
Es refereix no només als alumnes que necessiten un suport més intensiu, sinó també als que tenen dificultats que no sempre es tradueixen en un diagnòstic.
També reclama més professionals per facilitar la codocència, és a dir, que hi hagi més d'un professional treballant simultàniament a l'aula per oferir una atenció més personalitzada.
"És frustrant que tu estiguis donant el cent per cent i veure que la teva companya també està donant el cent per cent, i que, tot i això, no arribem a tothom", explica.
El curs vinent, l'alumnat amb necessitats educatives especials comptarà doble a l'hora de calcular les ràtios a infantil 3 i a primer de primària. És una de les mesures incloses en l'acord d'Educació amb alguns sindicats, que ha de contribuir a reduir les ràtios i evitar que la diversitat es concentri en determinades aules.
Més temps i recursos adaptats a cada centre
Morilla també defensa que els recursos no es distribueixin de manera lineal per a tots els centres, sinó en funció de les necessitats dels seus alumnes.
Això implicaria, diu, comptar amb més perfils professionals, més enllà dels especialistes en educació especial, com ara logopedes o fisioterapeutes.
Fernández, per la seva banda, reclama més temps per coordinar-se amb la resta de l'equip docent.
Intentem trobar espais, però el ritme del dia a dia és frenètic i es fa molt difícil.
L'educació especial, el camí que trien algunes famílies
Que l'escola ordinària no pugui donar resposta a tots els alumnes fa que algunes famílies busquin en l'educació especial una altra opció per als seus fills. Aquest curs s'han creat 204 noves places en aquests centres.
És el cas de la Yolanda, l'Elisa i la Matilde, mares d'alumnes amb necessitats educatives especials. Els seus fills van començar l'escola a un centre ordinari, però han acabat optant per l'educació especial a la secundària. Totes tres buscaven una atenció més adaptada a les necessitats dels seus fills.
"L'escola ordinària era com un passatemps per al Jan. Anava a l'escola i no veies una evolució. La gent era meravellosa, però no acabaven d'entendre la seva situació ni què necessitava", relaten.
Cada dia ens trucaven de l'escola perquè anéssim a buscar-lo. No era inclusiu, era exclusiu. Vinga, cap a casa.
"El meu fill es passava el dia pintant mandales. El centre tenia moltes ganes, però no hi havia els recursos necessaris per atendre'l", afirma una de les mares.
La secundària, l'etapa amb més marge de millora
El Departament d'Educació reconeix que garantir la inclusió en el pas de la primària a la secundària és un dels reptes pendents del model d'escola inclusiva.
Ignasi Giménez Renom, secretari de Millora Educativa, assegura que "aquest curs els nous recursos s'han centrat especialment a secundària, perquè és on hi ha més feina a fer".
Nou anys després de l'aprovació del decret, Educació considera que cal "fer una revisió del model que, en cap cas, significa un canvi de model".
Per a Giménez Renom, cal "millorar la formació dels docents, fer una reflexió territorial perquè no existeixen tots els recursos en tots els territoris, i plantejar què passa amb els estudis postobligatoris".
No només és un tema de recursos
Els recursos són fonamentals per garantir que l'alumnat que té necessitats educatives tingui les mateixes oportunitats que la resta d'estudiants. Però oferir una educació de qualitat, asseguren els docents, "no només és un tema de recursos".
"L'escola inclusiva ha fallat perquè davant d'aquestes aules no hem tingut els millors professionals moltes vegades", afirma Roser Ferré, directora pedagògica de l'escola d'educació especial Barcanova de Santa Perpètua de Mogoda.
Morilla coincideix que els recursos "han d'anar acompanyats d'un canvi de mirada de l'escola".
Ferré, a més, defensa que els centres d'educació especial han de treballar més estretament amb els ordinaris: "Tenim alumnes que podrien estar fent pràctiques de laboratori a l'institut o que, quan acaben quart d'ESO, estan preparats per fer un grau mitjà".
Transmetre l'expertesa i donar suport als centres ordinaris és una de les tasques que, des de fa uns cursos, ja fan els centres d'educació especial, i que Ferré creu que cal potenciar.
La majoria de centres d'educació especial són models d'èxit.
"Sabem com funciona el cervell dels infants i joves amb discapacitat intel·lectual i què necessiten perquè el seu aprenentatge sigui significatiu. I això és el que volem compartir amb l'escola ordinària", assegura Ferré.
El futur del model d'escola inclusiva
Davant el debat sobre la revisió del model d'escola inclusiva, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya alerta del perill de "fer creure a la societat que la inclusió és la causa de tots els mals que pateix avui l'educació, començant per la baixada de resultats".
"El que cal repensar –diu Noemí Santiveri, la portaveu de l'entitat– és el que no està funcionant i el que no hem sabut desplegar".
"Ens hem de replantejar quina és la formació necessària, què necessiten els docents… No només recursos, sinó molt més. Però el model? El model no s'ha de repensar, en absolut", conclou.