Espanya no és el Regne Unit

"Love bomb", bombardejar Escòcia amb amor, és l'estratègia amb què el govern britànic respondrà a la majoria (gairebé) absoluta dels independentistes.

Boris Johnson no vol el segon referèndum, però el combatrà fent política, intentant seduir, convèncer els escocesos perquè no marxin, com ja va fer David Cameron el 2014. I a ningú a Londres no li passarà pel cap tacar la tradició democràtica britànica amb repressió policial i judicial, amb coerció.

Ni s'enduran les urnes, ni tancaran a la presó la dissidència, ni s'hi acarnissaran arruïnant fins i tot les seves famílies, perquè mai no hi tornin. Ni tan sols portaran als tribunals el possible referèndum, que Edimburg preveu a finals de l'any que ve o principis del 2023, després de la pandèmia.

Espanya no és el Regne Unit, és evident; ja ho sabíem, que no hi hauria bomba d'amor, ni de Rajoy ni de Sánchez. Però també amb Catalunya les comparacions són odioses. Perquè si Nicola Sturgeon arrasa, no ens enganyem, no és només gràcies al Brexit. És també pel seu bon govern, per les polítiques socials marcadament progressistes (fins a pràcticament fer desaparèixer els laboristes!), per la seva gestió de la salut pública, de l'educació, al servei de la majoria, per haver preservat l'estat del benestar de les retallades neoliberals. I això sense renunciar a la indepèndència, a l'embat amb Londres.

La millor forma de convèncer els escocesos que, tot i les competències limitades, la gestió pròpia és millor que la del govern central, és fer-se útils. I per ser útils, per gestionar bé, abans cal governar. I això fa anys que ho han entès els independentistes, els d'allà.