Espanya reclama als EUA que retiri de Palomares la terra radioactiva de l'accident de 1966
Una declaració d'intencions de l'any 2015 preveu que els Estats Units s'emportin uns 55.000 metres cúbics de material contaminat arran de l'accident aeri de fa gairebé 60 anys
Redacció
06/03/2023 - 18.30 Actualitzat 01/02/2025 - 15.20
Fonts diplomàtiques han confirmat a TV3 que el govern espanyol ha demanat formalment als Estats Units que procedeixin a la retirada de la terra que va quedar contaminada arran de l'accident que van patir el 1966 dos avions nord-americans a Palomares, Almeria, i que va fer que caiguessin a terra quatre bombes termonuclears.
Segons les mateixes fonts, el Ministeri d'Afers Exteriors ha traslladat la "petició oficial" a l'administració de Joe Biden, i mentre no hi hagi resposta oficial de Washington no faran cap més comentari sobre l'assumpte.
Segons ha avançat El País, el govern espanyol ha decidit desenterrar un acord no escrit de l'any 2015 amb l'administració de Barack Obama, que preveu que els Estats Units s'encarreguin d'emportar-se al seu territori les terres que van quedar contaminades arran de l'accident.
En concret, s'emportarien al desert de Nevada uns 55.000 metres cúbics de sòl contaminat.
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació l'any 2015, José Manuel García-Margallo, i el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, van signar aleshores una declaració d'intencions en què tots dos països es van comprometre a fer una rehabilitació més profunda de l'entorn de Palomares. Parlaven, en aquell moment, d'un cost de 640 milions d'euros.
Tot i això, no es van detallar ni els terminis d'execució ni quin país es faria càrrec de finançar el programa de rehabilitació, encara que totes dues parts van insistir en la voluntat de fer-ho "com més aviat millor".
En aquella declaració, els Estats Units van manifestar el desig de "prestar l'assistència necessària" per intervenir a Palomares i es van comprometre a situar "el dipòsit de les terres contaminades en un emplaçament adequat" al país nord-americà.
El pla, detallat pels tècnics
Fa una mica menys de dos anys, el director del Programa de Recuperació Radiològica Ambiental del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques, Carlos Sancho, va explicar en una jornada tècnica que la retirada del material contaminat i el transport a sòl americà depenia d'una decisió política, encara que els aspectes tècnics del Pla de Rehabilitació "estan discutidíssims" amb les autoritats nord-americanes que, a més, "estan d'acord".
"Els temes tècnics els hem discutit absolutament tots amb el Departament d'Energia (nord-americà) en reunions a Espanya i als Estats Units molt exhaustives i llargues; això ho tenim discutidíssim i ells hi estan d'acord", va assegurar. La institució, de fet, té un diagnòstic en 3D en què es detalla la quantitat i la ubicació del material amb radiació.
Quatre bombes termonuclears
En plena guerra freda, el 17 de gener del 1966 dues aeronaus de la Força Aèria dels Estats Units --un avió cisterna KC-135 i un bombarder estratègic B-52-- van xocar en plena maniobra de reabastiment de combustible sobre la pedania de Palomares, al municipi de Cuevas de Almanzora.
El primer aparell, procedent de la base de Morón de la Frontera, a Sevilla, subministrava combustible al B-52 perquè pogués tornar als Estats Units sense necessitat d'aterrar.
A conseqüència de la col·lisió van morir set dels onze tripulants de les dues aeronaus, i es van desprendre quatre bombes termonuclears que transportava el B-52, amb una capacitat destructiva 75 vegades superior a la d'Hiroshima.
Dues es van recuperar intactes i les altres dues van dispersar la càrrega d'americi i plutoni i van contaminar unes 40 hectàrees. No van explotar, però els dos projectils es van esberlar i van deixar anar el material radioactiu.
L'accident també és recordat per les imatges propagandístiques del llavors ministre de Turisme de Franco, Manuel Fraga, banyant-se a les platges de Palomares quan tot just feia dos mesos de l'impacte.
Ho va fer acompanyat de l'ambaixador dels EUA a Espanya, Angier Biddle Duke, com a gest de tranquil·litat per intentar demostrar que no hi havia contaminació a la zona.
El secretisme sobre la gravetat de l'accident era total, i els habitants de la zona s'informaven del que passava a través de Radio Pirenaica, l'emissora creada pel Partit Comunista d'Espanya que emetia des de l'estranger. Però malgrat tot, l'accident de Palomares va fer la volta al món.
En aquella àrea hi van treballar durant mesos milers de militars dels EUA, que van endur-se 4.810 bidons plens de terres radioactives, però l'any 2001 el CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) va comunicar al Consell de Seguretat Nuclear que la contaminació de la zona era molt alta i que hi havia perill si es removia la terra o si s'inhalaven o ingerien les partícules de plutoni o d'americi presents al sòl.
Quatre anys després començava un lent procés d'expropiació i tancament de les 42 hectàrees de terrenys afectats.
Mira el reportatge sobre l'accident nuclear a Palomares del programa Món de TV3:
Avui és notícia
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada