"Esparverar", "glatir" i "can seixanta", paraules protegides

No voldria pas que us esveréssiu, que us espantéssiu o us esporuguíssiu per culpa de la primera paraula d'avui. Esparverar. I és que esparverar és 'causar una por profunda la imminència d'un perill'.

L'origen el trobem al món animal, perquè l'esparver és un ocell rapinyaire que acovardeix les seves preses quan les envesteix. I el mateix passa amb el verb astorar, en aquest cas provinent d'un altre ocell, l'astor. Justament l'esparver també se'l coneix com a astoret. 

A aquelles preses esparverades segur que els glateix el cor. La segona paraula d'avui és glatir, que vol dir 'bategar el cor amb força', i també 'desitjar ansiosament una cosa prohibida o inabastable, anhelar, frisar o delir-se', paraula que vam protegir la setmana passada.

Glatir ve del llatí glattire, 'fer lladrucs aguts els gossos', aplicat també després als batecs del cor. 

I ara que no ens va tan ràpid el cor, parlem d'una expressió per referir-nos a un lloc on tothom fa el que vol, on no hi ha una autoritat definida ni un ordre establert. Diem que és o que sembla can seixanta.

Se sap que can Seixanta era una fàbrica tèxtil del carrer Riereta, al Raval de Barcelona, que era més coneguda pel desordre que hi havia sempre, que no pas pels seus productes.

Hi ha diverses teories sobre l'origen del nom: que anteriorment hi havia hagut un hort de cebes i l'amo, una mica especulador, no les venia, segons deia, "per menys de seixanta".

També que provenia de la suma dels números de la finca o que l'amo tenia molts fills. Hi ha altres versions de l'expressió: can xauxa, can taps, can garlanda, on cadascú va per la seva banda, can pixa o can penja-i-despenja!

Esparverar, glatir i can seixanta. No us esparvereu i protegiu-les!