Espècies tropicals al Mediterrani: els científics documenten la seva imparable expansió

Gaudia d'un dia de platja i mar a Canet de Mar i, en una boia, va veure un cranc que no havia vist mai abans. Sense saber-ho, Enric Badosa va fer tot un descobriment científic. Aquell cranc, anomenat "afropisa carinimana", no s'havia observat mai a Catalunya. De fet, és una espècie d'aigües molt càlides, tropicals, com pot ser Madeira, per exemple.

Va ser en el marc de la BioMARató, una iniciativa per aplegar informació gràcies a la participació ciutadana. L'Enric li va fer una foto, com a tants altres organismes que hi va veure, i la va publicar a la plataforma Minka. Es tracta d'una web creada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), on tothom que hi vulgui participar pot introduir-hi fotos i vídeos de les espècies que localitza. La web s'ha convertit ja en una base de dades importantíssima per als científics.

No és el primer cop que l'Enric hi participa, però sí que es converteix en el primer observador d'una espècie en un indret: "Vaig pensar que era un cranc diferent, però no en tenia ni idea del que era. Els científics el van classificar i va ser una sorpresa".

Del Carib a Catalunya

Els investigadors el van afegir a la llista d'espècies que darrerament es troben al Mediterrani quan no li són pròpies, ja que són d'aigües més càlides. I és que l'escalfament del Mediterrani atreu espècies tropicals. El biòleg de l'ICM i de la plataforma Minka, Xavier Salvador Costa, apunta que "espècies que eren raríssimes a Catalunya, estem veient com cada cop seran més habituals".

Hi haurà un moment en què ja no ens sorprenguem.

L'expansió d'espècies tropicals i subtropicals és imparable. A tall d'exemple: l'acolorit peix lloro, que es va localitzar a Catalunya per primer cop el 2024. Un any després, ja se n'havien documentat 10 entre el litoral tarragoní i gironí. Enguany, en indrets tan xocants com Calafat o el port de Tarragona.

O el llimac de colors estridents conegut com "llimac marí del sargàs", pròpia del Carib, que va ser detectada per primer cop el 2023. Doncs en l'últim any ja s'ha reportat 18 vegades!

I és que si la temperatura del Mediterrani puja, les condicions perquè hi visquin animals d'aigües més calentes estan servides. I les observacions donen pistes als científics de fins a quin punt la crisi climàtica està afectant el nostre mar.

La ciència ciutadana, indispensable per al coneixement

"L'interessant és que el que fas com a lleure, per passar-t'ho bé, ho poden utilitzar els científics. Estàs contribuint a la conservació! Així que és un win win" diu Enric Badosa.

Evidències que recullen els ciutadans, essencials per a la investigació i, per tant, també per a la prevenció i l'aplicació de mesures.

Xavi Salvador, a més de biòleg, és un apassionat del submarinisme i les seves pròpies observacions formen part de la gran base de dades que la iniciativa està creant, però apel·la a la col·laboració ciutadana: "Imagineu-vos cobrir una superfície tan gran i complexa com és tot el mar català només amb científics".

Sense els voluntaris seria impossible!

De fet, la majoria d'alertes les fan els ciutadans, quan arriba una rajada amb dificultats a la platja, per exemple, o si es veuen meros malalts pel virus anomenat betanodavirus, afavorit per l'escalfament marí. "Pot ser que localitzin espècies mai vistes que no siguin perjudicials, que ens va bé tenir situades. Però fins i tot, ens pot ajudar a controlar a temps un possible invasor. La informació que ens aporta cada voluntari és informació crucial".

També han documentat rareses com la floració de la posidònia un mes abans del que tocaria. La pujada de la temperatura no només està canviant la distribució de les espècies, sinó també els seus ritmes vitals.  

L'escalfament del Mediterrani, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, ja fa uns anys que és persistent i fins i tot s'hi han registrat diverses onades de calor marines. Un bon exemple són els 26,8º del 18 de juliol del 2025, 4 graus per sobre de la mitjana de tot el període en què es tenen dades, entre 1999 i el 2022.

Després de 5 anys amb el projecte, els investigadors de Minka han aconseguit una cobertura completa del litoral català, amb més de 500 observadors repartits, i més de 2.000 espècies censades. "El nostre objectiu és ara tenir un gran mapa de biodiversitat marina, per saber quines espècies venen, on i quan" explica en Xavier.

La finalitat, poder prendre mesures eficaces per protegir millor un mar que està experimentant canvis massa ràpids, fruit de l'acció humana.