"Ni estrangers ni animals": anuncis de pisos veten els clients segons el color de pell

Es diu Houda, però quan busca pis es fa dir Sara.

 

"Vaig decidir canviar-me el nom, perquè vaig pensar que m'acceptarien més, i va ser així."

Ara, quan truca a les immobiliàries, com a mínim l'atenen.

 

Mamudu Touray tampoc no va mai en persona a les agències, prefereix parlar-hi per telèfon.

"Com que veuen que parlo tan bé el català, no s'imaginen de quin color soc", diu.

El problema arriba el dia de les visites. Quan veuen que l'una porta vel i que l'altre és negre, els diuen que el pis ja està emparaulat o que el propietari no el vol llogar a estrangers.

"Però és que jo no soc estranger, jo vaig néixer aquí", es queixa el Mamudu Touray.

La Houda també precisa que fa més anys que és aquí que al Marroc, i que ella no se sent "de cap altre país".

Anuncis obertament racistes

Al portal Milanuncios.com hi ha anuncis amb el missatge "estrangers, absteniu-vos-en".

 

O aquest, que diu que no s'admeten "immigrants ni animals":

 

Difícil de denunciar

El 39% de les queixes que va rebre l'any passat l'Oficina per la No Discriminació (OND) de l'Ajuntament de Barcelona van ser per racisme o xenofòbia, i l'accés a l'habitatge és el segon dret més vulnerat, només darrere de la integritat moral.

L'OND assessora les persones que volen denunciar les immobiliàries per discriminació. Però no és fàcil.

"Cal mirar d'aconseguir la resposta de l'agència per escrit o, com a mínim, fer les visites acompanyats per tenir testimonis", diu la directora de l'OND, Aida Guilén.

Però Alícia Rodríguez, de SOS Racisme, adverteix que les denúncies rarament prosperen, perquè "a les mateixes víctimes se'ls fa difícil reunir proves". En canvi, creu que tant els ajuntaments com l'Agència de l'Habitatge de Catalunya podrien imposar sancions i no ho fan.

Publicacions com les de Milanuncios.com no són perseguibles penalment si són de particulars, però si es demostra que les han publicat professionals, poden constituir un delicte de "denegació de prestació de serveis", castigat amb penes de fins a quatre anys d'inhabilitació.

El cas d'Olot

A Olot, un grup d'afectats han creat la plataforma Stop Racisme Lloguers, han reunit una quarantena de casos i els han dut a l'Ajuntament. El consistori creu que es tracta d'un problema general de falta de pisos a la ciutat, i s'ha limitat a traslladar les queixes a les immobiliàries.

En canvi, Pere Bahí, de l'agència Cubus, admet que hi ha propietaris que exigeixen que els seus pisos no es lloguin a "estrangers" i que, a Olot, "no hi ha racisme en la convivència diària, però sí que hi ha molt racisme en el mercat de l'habitatge".

 

Mari Drammeh és un jove de 26 nascut al Senegal que, des dels sis mesos, viu a Olot. Comparteix pis amb la seva germana, perquè no n'ha pogut llogar un de propi.

"Jo em sento català i senegalès, però quan m'han rebutjat a les agències, m'he sentit molt discriminat, com si no pertanyés a aquest país", diu.

A Aisata Gumaneh li van dir que el pis que li agradava ja estava llogat.

"L'endemà li vaig demanar a una companya de feina que hi truqués ella, i a ella li van dir que encara estava disponible", relata.

Tant l'Aisata com el seu marit treballen i tots dos tenen contracte fix. Però l'agència ni tan sols va voler veure els papers: va preferir tancar-li la porta pel color de la pell.