Els veïns dels 8 blocs afectats per l'esvoranc de Sant Gervasi estaran desallotjats almenys fins dissabte

Els veïns dels 93 habitatges desallotjats per l'esvoranc del barri de Sant Gervasi, a Barcelona, no podran tornar a casa seva com a mínim fins aquest dissabte. 

Ramon Ramírez, director general d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, ho ha anunciat aquest dimecres, després que els serveis tècnics hagin començat a fer les tasques de seguiment i monitorització:

Necessitem controlar el terreny durant tres dies. Dissabte avaluarem si pot iniciar-se un retorn esglaonat dels veïns.

Aquesta limitació afecta tant els veïns dels habitatges com també els locals comercials de la zona.

L'aparició del forat, de 8 metres de diàmetre i 4 de profunditat, va obligar aquest dimarts a evacuar 93 pisos de vuit finques diferents: dues del carrer Teodora Lamadrid, tres del carrer Rubinstein i tres més del carrer de Sant Gervasi de Cassoles.

Des d'aquest dimecres al matí, els serveis tècnics estan inspeccionant els edificis desallotjats per l'aparició d'un esvoranc. L'objectiu és avaluar la seguretat dels habitatges i decidir si els veïns afectats poden tornar a casa seva.

Gerard Pradas, cap de guàrdia dels Bombers de Barcelona, ha indicat que s'està fent un "estudi exhaustiu" dels edificis amb els tècnics encarregats de les obres del metro, examinant totes les esquerdes i comparant-les amb els informes previs de la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE):

S'està fent la fase d'auscultació del terreny, que requereix de tres dies i, paral·lelament, la revisió de les estructures dels edificis per garantir que no hi hagi cap patologia greu.

Els bombers estaran disponibles al llarg d'aquests dies per garantir la seguretat dels veïns i també per acompanyar aquelles persones que necessitin accedir a casa seva per recuperar alguna pertinença.

Un esvoranc provocat per les obres del metro

Segons han informat tècnics del Departament de Territori de la Generalitat, l'esvoranc ha estat provocat per les obres de perforació del túnel de l'L9 del metro.

Els Bombers van rebre l'avís poc abans de les 11 del matí d'aquest dimarts. Inicialment van desallotjar quatre edificis de la zona per seguretat. Amb el pas de les hores, es van ampliar fins a 8 les finques evacuades.

Un dels edificis desallotjats havia alertat feia dies de l'aparició d'unes esquerdes. Laura Carrasco, responsable de Geotècnia i Obres Subterrànies de la Generalitat, ha informat que els tècnics que van accedir a l'habitatge van determinar que eren esquerdes prèvies al pas de la tuneladora, però que d'altres "estan en anàlisi per determinar si estan relacionades amb les obres de l'L9".

Begoña Castiblanque, de la Direcció General d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, ha indicat que tots els avisos dels veïns sobre possibles esquerdes o afectacions per obres de la Generalitat s'atenen i es revisen:

No hem tingut gaires peticions dels veïns d'aquesta zona, no ha estat una cosa massiva en absolut.

Fins a 320 formigoneres per omplir l'esvoranc

Bombers i serveis tècnics van treballar fins passades les 10 de la nit de dimarts per omplir el forat amb formigó i estabilitzar-lo. En total, s'ha necessitat material de fins a 320 formigoneres per tapar l'esvoranc i estabilitzar-lo.

Punt d'atenció al centre Vil·la Florida

El Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha atès fins ara 85 persones arran de l'aparició de l'esvoranc. La majoria de veïns desallotjats han passat la nit a casa de familiars i d'amics o en hotels, i una persona ho ha fet en equipaments municipals.

Fins dissabte l'Ajuntament mantindrà obert el punt ubicat al Centre Cívic Vil·la Florida per oferir informació i ajuda als veïns afectats. L'horari d'atenció del punt és de deu del matí a nou de vespre.

Maribel del Moral, directora del CUESB, ha informat que l'Ajuntament oferirà acolliment d'emergència a totes aquelles persones que no tinguin xarxa familiar o comunitària. També oferiran suport als veïns per revisar les assegurances dels edificis.

La tuneladora, un mètode molt segur

L'aparició de l'esvoranc ha estat causat per les obres de perforació del túnel de l'L9 del metro que actualment s'estan duent a terme a la zona. Tot i això, els experts consultats coincideixen a assenyalar la seguretat de la tuneladora com a mètode constructiu.

En declaracions al programa "Matins" de TV3, l'enginyer industrial Manel Villalante, expert en mobilitat, infraestructures i transport, apunta a la possibilitat que s'hagi produït una sobreexcavació, un dels pocs riscos associats a l'ús de tuneladores. Aquestes situacions apareixen quan es perfora una superfície superior a la del túnel:

Quan els sistemes ho detecten, injecten, des de la pròpia tuneladora, formigó per cobrir aquest espai, que de vegades és de mil·límetres, molt petit.

Villalante també ha destacat la complexitat del subsòl de la zona, on es combina "pedra granítica molt dura amb pissarres molt toves i algun espai argilós".

S'ha avançat molt, des del Carmel

Des del Departament de Territori de la Generalitat s'ha indicat que l'aparició de l'esvoranc a Sant Gervasi no té cap relació amb els esfondraments que hi va haver al barri del Carmel el 2005. 

Villalante coincideix amb aquest judici i destaca els grans avenços que s'han produït en l'execució de les obres durant aquests 20 anys:

El nivell de seguretat que s'aplica en les obres al nostre país és homologable al país més avançat del món.

L'enginyer destaca que no només han millorat els sistemes de construcció i els mecanismes de control que s'hi apliquen, sinó que també s'han fet canvis legals pel que fa a les responsabilitats en les obres i els procediments que cal seguir per contractar i subcontractar aquests treballs.

La tuneladora no elimina totalment el risc, però el minimitza molt i l'acota. El màxim esvoranc que es pot fer és gairebé el que s'ha fet ara.

De la mateixa opinió és Albert Vilalta, enginyer en cap de Barcelona quan es va produir l'esvoranc del Carmel. Entrevistat a "El matí de Catalunya Ràdio", Vilalta ha explicat que l'origen d'aquest esvoranc no és comparable a l'esfondrament que hi va haver al Carmel el 2005:

És possible que en aquest trajecte quedin alguns buits, darrere d'aquest forro de formigó, que s'han d'anar omplint. I, per algun motiu, aquí haurà quedat un espai buit –entre el forro de formigó i el terreny– i aquest espai s'ha omplert fent un col·lapse molt puntual.

Vilalta insisteix que la manera de fer avui els túnels és molt més segura: "El mètode impedeix que col·lapsi el túnel, va fent el forat i va enfundant tot el túnel".