
Meningitis: símptomes, causes, tractament i dubtes més freqüents d'aquesta malaltia contagiosa
Redacció
L'alerta sanitària al Regne Unit pel brot d'una soca de meningitis que ha provocat dos morts i una vintena de contagis, ha tornat a despertar l'interès de la població per aquesta malaltia.
Com passa amb qualsevol patologia que afecta la salut, cal conèixer de primera mà quins són els símptomes, les causes i el tractament més adequat en cada cas.
Què és la meningitis i quins símptomes té?
La malaltia meningocòccica és una afectació infecciosa causada per un bacteri anomenat meningococ que pot provocar una infecció generalitzada --sèpsia meningocòccica-- o bé afectar només el sistema nerviós --meningitis--.
La meningitis provoca la inflamació i la irritació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal, anomenades meninges. Darrera hi ha diverses causes, que poden ser víriques o bacterianes.
Quan la meningitis és bacteriana pot ser molt greu, fins i tot, mortal, tot i que no és una malaltia freqüent. Es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 a 40 graus, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.
Hi ha diferents tipus de meningitis: A, B, C i altres. La B és la més freqüent en el nostre entorn.
Si es diagnostica i es tracta precoçment, acostuma a curar-se sense deixar seqüeles. No obstant això, en alguns casos poden sorgir complicacions, i arribar a ser mortal.
Com es contagia la meningitis?
Les malalties meningocòcciques es contagien mitjançant les secrecions de la faringe i del nas. Per provocar el contagi, es requereix un contacte estret. Per exemple en persones que dormen a la mateixa habitació i viuen a la mateixa casa. Fer petons amb intercanvi de saliva també facilita la transmissió.
El contagi no es provoca per contacte amb joguines o altres estris escolars perquè el meningococ és un germen que fora de l'organisme, resisteix molt poc al medi ambient.
El període d'incubació mitjà és de 4 dies, però pot oscil·lar entre 2 i 10 dies.
El meningococ no sempre deriva en meningitis
El meningococ pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense donar cap mena de símptoma, ja que habitualment se'n desenvolupa la immunitat. Malgrat tot, ocasionalment, el germen pot passar a la sang i provocar una infecció generalitzada o bé afectar el sistema nerviós, i així causar la meningitis.
Edats i època de l'any més propensos
Les malalties meningocòcciques, que poden provocar meningitis i infeccions generalitzades, apareixen tot l'any, però sobretot a l'hivern i a la primavera.
Poden presentar-se en qualsevol edat, tot i que les persones grans i els nens són els col·lectius més susceptibles. En el cas dels nens, l'edat més freqüent és entre 1 i 5 anys.
Generalment són casos aïllats.
És curable la meningitis?
El tractament més habitual és la prescripció d'antibiòtics i la seva administració en un centre hospitalari. Per controlar les complicacions es poden utilitzar altres medicaments.
Com es pot prevenir aquesta malaltia?
La mesura principal és la vacunació. Des de l'any 2000 la vacuna contra la meningitis C forma part del calendari vacunes sistemàtic de Catalunya.
També existeix al mercat una vacuna contra la meningitis B, la Bexsero, que de moment no és obligatòria en el calendari, però sí que està altament recomanada per l'Associació Espanyola de Pediatria. Actualment, està inclosa al calendari oficial de vacunació de totes les comunitats autònomes de forma gratuïta i finançada per a lactants, generalment als 2, 4 i 12 mesos.
Quan s'ha tingut un contacte estret amb una persona que té la malaltia s'aplica el tractament d'antibiòtics.