Etiòpia culmina la presa hidroelèctrica més gran de l'Àfrica entre tensions amb Egipte i el Sudan

Etiòpia ha inaugurat aquesta setmana la planta hidroelèctrica més gran de l'Àfrica, un projecte gegantí i ambiciós situat al Nil Blau que té l'oposició històrica d'Egipte i el Sudan. 

La Gran Presa del Renaixement Etíop --GERD a les seves sigles en anglès, que és com l'han batejat -- aspira a il·luminar, no només tot el país, sinó també a exportar energia a tot el continent. 

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, ha assegurat que "aquesta gran presa serà recordada com un gran èxit, no només per Etiòpia, sinó per  tota la gent negra", durant la inauguració del megaprojecte hidroelèctric. 

 

14 anys d'obres i tensions riu avall

Addis Abeba va engegar la construcció l'any 2011, aprofitant que Egipte es trobava en ple caos de la Primavera Àrab. Els egipcis, igual que el Sudan, tenen por que l'embassament limiti el seu accés a l'aigua del Nil, establert durant l'època colonial i del qual depenen totalment.  

El desviament d'un afluent del riu Nil el 2013 ja va provocar protestes al Caire, i ni els Estats Units ni la Unió Africana han tingut èxit en aquests anys en els seus intents de mediació per assolir un acord vinculant sobre l'ús del pantà. 

Conscient del problema, el dirigent etíop ha intentat calmar els ànims enviant un missatge conciliador "als nostres germans i germanes dels països riu avall":

"Etiòpia ha construït la Presa del Renaixement per prosperar, per canviar la història fosca de la regió i liderar-la des de la llum, no per fer mal als seus germans."

Lluny de tranquil·litzar-se, Egipte ha apujat el to i assegura que la presa etíop és una amenaça per a la seva existència com a país. En una carta al Consell de Seguretat de l'ONU, el govern egipci diu que es reserva el dret de prendre les mesures que calgui. 

En paraules del president egipci, Abdel Fattah al-Sisi: "Ho dic als nostres germans d'Etiòpia: no arribem al punt de tocar una gota d'aigua d'Egipte, perquè totes les opcions estan obertes." 

 

Una infraestructura colossal i estratègica pel país

El fet és que la Gran Presa del Renaixement catapultarà el lideratge d'Etiòpia a l'Àfrica. Es considera una fita de l'enginyeria, i l'han construïda amb recursos propis i amb el suport d'altres països, com la Xina.

Durant el procés de construcció hi ha hagut retards, deficiències tècniques i crítiques internes. El 2022 va començar a produir energia, però no ha estat fins aquest 2025 que s'ha culminat l'obra acabant d'omplir l'embassament i posant en marxa les turbines principals.

La instal·lació, de 145 metres d'alt per 1.800 km², generarà l'energia equivalent a prop de 6 centrals nuclears. Se'n beneficiaran uns 40 milions d'etíops, un terç de la població, que encara no té llum a casa. 

El projecte ha costat 4.300 milions d'euros i l'ha executat l'empresa italiana Webuild. El seu CEO, Pietro Salini, destacava el progrés pel país: "El primer cop que vaig venir a Addis Abeba era fosc i no hi havia llum. Era un país a la foscor i ara hi ha llum a tot arreu".

La Gran Presa del Renaixement etíop aspira a convertir-se en el principal exportador d'electricitat d'Àfrica. De moment, Kènia i el Sudan del Sud ja s'han compromès a comprar-li l'electricitat.