Indonèsia
Balises trànsit v16
Perry Bamonte The Cure
Despeses Nadal
Llevantada Inuncat
Registre patinets elèctrics
Bulgària euro
Fàrmac Alzheimer
Villamanín loteria Nadal
Donald Trump
Dermatosi Nodular
Guardiola
Robert Lewandowski
Cabrera Espanyol

Europa: blindats i deshumanitzats

Quan la política migratòria de la UE s'acosta a la d'Austràlia

Sergi Roca

12/07/2018 - 01.21 Actualitzat 05/10/2020 - 14.31

I li va etzibar Viktor Orbán a Angela Merkel: " Creiem que només es pot actuar humanament si no hi ha efecte crida. Per tant, només hi ha una solució: tancar les fronteres i ajudar els països d'origen. I no deixar entrar aquells que porten problemes".

La debilitada cancellera acabava d'invocar la necessitat d'actuar segons el principi bàsic d'Europa: la humanitat. Però mentre deia això davant les càmeres, el seu ministre de l'Interior Seehofer continuava a la seva i pactava tancar la ruta del sud d'Europa amb el nou eix anti-immigració Viena-Roma.

Qui ho hagués dit fa uns mesos. Qui ho hagués dit ara fa tres anys.

Centenars de milers de migrants arribats a Europa després... 
Zero refugiats acollits a Hongria després... 
Més de 10.000 morts al Mediterrani després... 
Vés a saber quants milers de morts al cementiri del Sahel després...
Milions i milions d'euros gastats en tanques, concertines i patrulles frontereres després... 
Un Aquarius i un Open Arms després...
Una condemna del Suprem espanyol després...

Després de tot això, obrim els ulls i ens adonem que els xenòfobs Viktor Orbán i Matteo Salvini marquen la pauta, els tempos, a Europa. I la "mama Merkel", com l'anomenaven alguns del atrapats el 2016 al camp grec d'Idomeni, ha perdut tota la credibilitat en matèria d'immigració. I accepta parlar de "centres de trànsit" a la frontera, presonera del joc polític amb accent bavarès i per l'auge dels anti-immigrants de l'AfD. 

Qui ens ho hagués dit fa un temps... O no. Perquè en aquest temps les quotes de refugiats han fracassat, esmicolant la pretesa solidaritat europea. I Itàlia ha estat pràcticament sola mirant cap al sud. Cert. Si a Hongria, Polònia o Holanda els partits alimenten el discurs d'alerta davant una suposada allau migratòria i els ciutadans ho compren, com no havia de passar això a Torí, Roma, Nàpols o Catània?

Però no hi ha cap altra solució que declarar la guerra a les ONG? Que deixar la costa de Líbia a mans d'uns guardacostes libis que intercepten somnis, més que no pas rescaten vides? De veritat? En què ens estan convertint? Estem a un pas de l'adéu Europa, benvinguda Austràlia, amb els 28 paint ja la possibilitat de crear centres d'internament a països del nord d'Àfrica. Una illa de Nauru en potència. I no oblidem que ja tenim el camp indigne de Moria, a Lesbos. Però això, a qui li importa si amb prou feines ho veiem? Externalització, en diuen.

I el següent pas de blindatge/deshumanització europea quin serà? Separar famílies a les fronteres? Que li demanin la recepta a Trump.