Eva Piquer denuncia haver patit una "Difamació" en un llibre

Per què permetem als difamadors que no deixin mai de difamar? Per què difama el difamador? Són dues de les preguntes plantejades per Eva Piquer a l'hora d'escriure un assaig breu --poc més de 100 pàgines-- que ha editat Club Editor a la col·lecció La Dula.

És la mateixa editorial on va publicar "Aterratge", la seva última novel·la, un relat també molt personal però de signe molt diferent.

El nou llibre es diu, ras i curt, "Difamació" i s'ha presentat aquest dilluns a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, que s'ha omplert de gom a gom amb un munt de cares del món cultural i mediàtic. El llibre estarà a la venda dimecres dia 8 a totes llibreries.

"Difamació" no és un llibre fàcil. Possiblement, admet Piquer, és el més difícil dels que ha fet fins ara. El món periodístic i cultural català és petit i gairebé tothom es coneix. A hores d'ara, però, Piquer no coneix personalment el seu difamador i, a hores d'ara, encara treballa per entendre les seves raons i per evitar, en la mesura que pugui, casos semblants.

"Quan et difamen --diu Eva Piquer-- tothom et diu que callis i que el silenci és la millor resposta, però això és el que volen els difamadors." Eva Piquer, però, ara s'ha plantat i ha decidit respondre, deu anys després dels primers articles que l'autora defineix com a difamatoris. Ho ha fet escrivint --"que és el que sé fer"--, la manera, diu, que la fa estar més segura.

L'autor dels articles és el filòsof i opinador Bernat Dedéu, col·laborador en diferents mitjans públics i privats catalans. Ho certifiquen l'hemeroteca i la mateixa Eva Piquer, encara que, en una decisió literària, l'articulista passa a dir-se, simplement, Ricard ("i que em perdonin tots els Ricards", escriu) o també "el meu enemic, el meu difamador".

Eva Piquer no cita amb totes les lletres un nom que, llegint el llibre, està en boca de tothom: "Perquè no s'ho mereix i perquè no em dona gana".

En una conversa amb 3CatInfo, prèvia a la presentació, Piquer ha explicat per què ha decidit no escriure el nom real del seu difamador. Diu que, en el fons, "estem parlant d'un arquetip". I fa pensar quan diu que "tots tenim algú que ens ha difamat, que ha mentit sobre nosaltres, que ens ha fet mal".

El difamador que denuncia Piquer va començar a fixar-se en la periodista quan el marit d'ella, el també periodista Carles Capdevila, va ser diagnosticat de càncer. Entre altres coses gruixudes --i no és l'única-- va escriure: "Si en Capdevila traspassés, i déu no ho vulgui, l'Eva esdevindria automàticament la vídua oficial de la tribu."

Piquer lamenta que internet sigui implacable i que, en casos com aquest, el rastre de l'article principal d'aquesta difamació, "aquell que va traspassar totes les línies vermelles", encara es pugui localitzar amb un clic.

"He disseccionat la difamació concreta que vaig patir i m'he adonat que hi ha rastres classistes i misògins i, fins i tot, amb trets neofeixistes", afirma Piquer.

Piquer tem que, després d'haver patit la seva difamació, "injusta i cruel", pensa haver-se convertit "en una persona pitjor", però que, de moment, amb la seva venjança en forma de llibre, ja en té prou: "Ara per ara --conclou-- estic alliberada."