Exercici de supervivència

El Barça és un equip tendre al davant i al darrere: li costa molt generar ocasions de gol i als rivals no els costa gaire fer-n'hi. Era així amb Koeman i no va ser diferent a Kíev. Però ahir tocava guanyar com fos per seguir vius a la Champions, i els blaugranes se'n van sortir. 

Amb una aturada salvadora de Ter Stegen per aquí, un gol providencial d'Ansu per allà, amb més pes de teòrics secundaris com Eric, Mingueza, Lenglet o Nico que de teòrics primers espases com De Jong o Memphis, i amb el canvi de ritme ara més necessari que mai de Dembélé, el Barça va sobreviure a un rival mediocre. El Benfica serà una altra història, però d'això ja en parlarem d'aquí tres setmanes. De moment, em quedo amb què, a falta de gol i de continuïtat en el joc, el Barça d'ahir va desprendre unes ganes de continuar remant que no vam veure per enlloc fa una setmana a Vallecas.

Menció especial per a Sergi Barjuan, que va agafar un equip mort i no l'ha curat ni tindrà temps per fer-ho, però sí que l'ha reanimat. No ha descobert la pólvora però tot el que diu i fa té sentit, i l'equip no enamora perquè no té talent però té l'ordre mínim per competir. Quan expliqui als seus nets que va dirigir interinament el primer equip del Barça, podrà recordar-ho amb l'orgull que el va deixar viu a la Champions.