Èxit d'audiència d'"Un poble francès", la sèrie revelació de l'estiu
"Un poble francès", la sèrie que ha pres el relleu a la pausa estiuenca de "Com si fos ahir" a la sobretaula de TV3, ha estat un èxit tant a la televisió com a la web. "Un poble francès" és líder destacada de la franja amb una mitjana de 185.000 espectadors i una quota del 13,9% (dades fins al 23 d'agost). En digital, és el setè programa més vist a la carta des que es va estrenar el 30 de juliol.
A França també va ser un èxit d'audiència i crítica des de la seva estrena el 2009. Les set temporades d'"Un poble francès" van reunir quatre milions d'espectadors, de mitjana, al "prime time" de la cadena France 3.
Una història (sobre la història)
Durant la Segona Guerra Mundial, la meitat de França queda sota l'ocupació nazi. Aquí comença el drama, el juny del 1940, a Villeneuve, un poble de les muntanyes franceses, amb l'arribada dels soldats alemanys. Els habitants del poble s'han d'enfrontar amb un ordre totalment nou.
L'Hortense, el Jean, el Raymond i la Marie han viscut una vida normal, però a partir d'ara tot canviarà. Alguns es convertiran en patriotes, altres en traïdors i col·laboradors, i altres s'uniran a la resistència.
Cada temporada de la sèrie s'endinsa un any més en la guerra, i els personatges es veuen empesos cada cop més als límits de les seves vides. Escrita per Frédéric Krivine ("P. J." i "Duo"), Philippe Triboit ("Spiral"), amb Jean-Pierre Azema, famós historiador francès especialitzat en la Segona Guerra Mundial, i protagonitzada per Richard Sammel (protagonista també de la sèrie de Guillermo del Toro "The strain"), Audrey Fleurot ("Engrenages" i, recentment, "Safe"), Thierry Godard ("Engrenages"), Robin Renucci i Constance Dolle.
Més enllà de voler captivar i entretenir, objectiu de qualsevol sèrie que es respecti, "Un poble francès" té una altra ambició: fer que els espectadors descobreixin per primera vegada quina era la vida del poble francès en temps de guerra, en la Segona Guerra Mundial, quins eren els seus pensaments i com van fer front a la vida quotidiana. D'això tracta aquesta sèrie: la vida durant aquest període crucial de la nostra història.
L'interès de la sèrie es troba en els personatges i en la seva evolució. Multiplica els punts de vista i els defineix al llarg del temps, fugint dels estereotips i judicis de valors. Una de les seves ambicions és fer sentir què suposa viure sota l'ocupació: fam, fred, absència de llibertat, incertesa de l'endemà, por... Els espectadors ho viuen amb els personatges, segueixen els seus canvis i descobreixen amb ells tota la complexitat de la situació.
"Un poble francès" també s'allunya del mite dels lluitadors de la Resistència i dels que s'anomenaven col·laboracionistes, per endinsar-se en l'espai que separa aquests dos extrems.
Una història (sobre la història) explicada de manera planera però a la vegada gairebé documental, d'una manera mai vista.
Triada com a millor drama de la televisió francesa pels espectadors durant els anys 2015, 2014 i 2012, "Un poble francès" ha estat emesa per France 3 en horari de màxima audiència; durant la seva primera emissió va ser líder destacada, amb més de 4 milions d'espectadors regulars (a nivell de produccions com "House" o "Dexter"). La sèrie s'ha venut a més de 70 països, entre els quals hi ha Austràlia, Bèlgica, el Brasil, el Canadà, Finlàndia, Geòrgia, Alemanya, països africans, Polònia, Portugal, Corea del Sud, Suècia, els EUA.