Èxit del "Cocoon", que millora la reforestació amb dònuts biodegradables

La paraula "cocoon", en anglès, vol dir "capoll", i el verb "to cocoon" vol dir "embolicar".

Però "Cocoon" també dona nom a un mètode innovador per plantar arbres que es fa servir per reforestar terres seques o deteriorades, com per exemple després d'un incendi.

És una mena de test biodegradable, amb un forat al mig, que s'omple amb 25 litres d'aigua. Amb la forma d'un dònut, envolta les plantes i, mitjançant dues cordes, les rega entre un i tres mesos, alliberant aigua a poc a poc.

Després d'uns anys de prova, ara el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya i un equip d'experts internacionals han fet balanç i han demostrat que reforestar amb "Cocoon" pot ser fins a quatre vegades més rendible que fer-ho de la forma habitual.

Els investigadors van plantar entre el 2016 i el 2019 uns 30.000 arbres i arbustos utilitzant "Cocoon" a Catalunya, el País Valencià, Canàries, Almeria, Itàlia o Grècia.

Asseguren amb aquest sistema han reduït el cost per arbre supervivent fins a un 80% en comparació amb la forma de plantació convencional.

Entre altres avantatges, l'estudi també destaca que amb aquest sistema es pot avançar la plantació al setembre i endarrerir-la fins a finals de primavera o a principis d'estiu.

El coordinador del projecte i investigador del CREAF, Vicenç Carabassa, ha dit que la zona de Tifaracás, a les Canàries, ha estat una de les regions més seques - menys de 200 mm de pluja per any de mitjana - on s'ha plantat el "Cocoon", i gràcies al nou sistema s'ha aconseguit una supervivència d'entre un 20% i un 80% en funció de l'espècie.

"És un ambient extremadament àrid amb pendents molt forts, sòls molt pedregosos i pobres i amb un problema enorme d'herbivorisme per part de les cabres, que feien aquest lloc el més difícil de repoblar."

 

Els resultats són esperançadors per als experts, que asseguren que el "Cocoon" pot contribuir a reforestar zones degradades en el context actual d'emergència climàtica.

"Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar i provar noves tecnologies que ens ajudin a restaurar espais degradats, tenint en compte que els episodis extrems cada cop seran més intensos i freqüents."

Les plantacions s'han fet en fases de recuperació com àrees cremades, terrenys marginals o abandonats.

D'aquesta manera ha permès reforestar zones com el Bruc, a l'Anoia - cremat en un incendi el 2015 - amb una plantació de 4.000 arbres d'espècies forestals d'alzina, carrasca o roure i també espècies agrícoles com l'olivera, el noguer, el cirerer i la figuera.

La intenció és recuperar la zona cremada, però no en forma de bosc de pi blanc, el que s'havia cremat, sinó adoptant una forma de mosaic agroforestal, un paisatge molt més resistent als incendis i amb major biodiversitat.

El coordinador del projecte també destaca que els resultats a la zona de Xixona, al País Valencià, els plançons plantats amb aquest mètode han sobreviscut un 85% més que les reforestades de manera habitual fins ara.

A Almeria, la prova pilot s'ha orientat, explica, a impulsar la pròpia activitat agrícola tradicional amb el cultiu d'ametlla ecològica, un dels principals productors mundials. Per fer-ho, s'han plantat 2.000 ametllers de diferents varietats en un espai abandonat, erm i sense aigua disponible.

El "Coccon" forma part del projecte europeu "Life The Green Link" i ha permès aconseguir taxes de supervivència dels arbres del 85% en terres degradades.