Barcelona
Fa 75 anys que el Congrés dels Diputats va aprovar el dret de vot de les dones
L'1 d'octubre del 1931, ara fa 75 anys, el ple del Congrés va aprovar que les dones poguessin votar per 161 vots a favor i 121 en contra. La mesura va quedar ratificada posteriorment, l'1 de desembre, per una diferència encara més petita, amb 131 vots a favor i 127 en contra. A més, un 45% dels diputats es van absentar de la cambra. La representant del Partit Radical, Clara Campoamor, que es va erigir com a principal defensora del vot femení, va aconseguir que s'estengués a totes les dones (i no només a les solteres i vídues, com preveia el projecte). Els detractors de la proposta temien que el vot femení afavorís la dreta i posés en perill la Segona República.
01/10/2006 - 11.05 Actualitzat 01/10/2006 - 23.59
L'aprovació del dret de vot per a les dones va estar precedida d'un tens debat entre Clara Campoamor i la diputada d'Izquierda Republicana Victoria Kent. Kent va defensar la tesi que la forta influència de l'Església sobre les dones podia suposar més vots per a la dreta i, en conseqüència, posar en perill l'existència de la Segona República, la mateixa institució que havia d'instaurar aquest dret de sufragi. Per això defensava que s'ajornés l'equiparació.
Campoamor va rebutjar aquest argument afirmant que la dona havia demostrat tenir responsabilitat social, que hi havia més homes analfabets que no pas dones i que només els podien negar el dret de vot aquells que pensessin que les dones no eren éssers humans.
Finalment, va prosperar l'article 36 de la Constitució de la Segona República, que establia el dret de vot d'homes i dones sempre que tinguessin més de 23 anys. D'aquesta manera s'ampliava el dret de sufragi passiu, que havia permès l'accés de les dones (Campoamor, Kent i la socialista Margarita Nelken) al Congrés dels Diputats arran de les eleccions del 1931. Després de l'aprovació de la llei, les dones van poder votar per primera vegada el 1933, en uns comicis que va guanyar la dreta.
Campoamor va rebutjar aquest argument afirmant que la dona havia demostrat tenir responsabilitat social, que hi havia més homes analfabets que no pas dones i que només els podien negar el dret de vot aquells que pensessin que les dones no eren éssers humans.
Finalment, va prosperar l'article 36 de la Constitució de la Segona República, que establia el dret de vot d'homes i dones sempre que tinguessin més de 23 anys. D'aquesta manera s'ampliava el dret de sufragi passiu, que havia permès l'accés de les dones (Campoamor, Kent i la socialista Margarita Nelken) al Congrés dels Diputats arran de les eleccions del 1931. Després de l'aprovació de la llei, les dones van poder votar per primera vegada el 1933, en uns comicis que va guanyar la dreta.
Avui és notícia
Aprovada la reforma del lloguer de temporada i d'habitacions, que també tindran topall de preus
La policia escorcolla fa hores el laboratori de l'IRTA-CReSA, investigat pel brot de pesta porcina
La càrrega mental encara és de les dones: les dades que retraten la bretxa de gènere a la llar
El govern identifica els terrenys on es podran construir els 214.000 pisos compromesos
Desallotjats del B9 de Badalona passen la nit al ras en espera de solucions: "No tenim on anar"