Fa tres segles que volen matar el català

Immersió rima amb desesperació. També amb lesió. Aquest és un dels problemes de Catalunya: la llengua. Bé, només una: la catalana. La castellana no té problema. De fet, a Catalunya el català no és una llengua: és una quota, un tant per cent, una xifra... El català és una anomalia del sistema. La llengua pròpia feta impròpia. El que és i no hauria de ser.

A Noruega, el noruec no té cap problema. A Catalunya, el català té mil problemes: a l'escola, a la justícia, a les botigues, al carrer. El català fa tres segles que el volen matar. Fins i tot amb el franquisme va resistir, però amb la democràcia ha cedit. Abans calia, ara ja no cal. El que no va poder fer el franquisme espanyol ho farà la democràcia espanyola i la lobotomització catalana. Em sap greu, no és l'escola: és tot. No és avui: ja fa anys. Ara, han entrat a l'escola i no pararan. El 1838 es prohibeix el català als epitafis dels cementiris. No et podies ni morir en català. Anem cap aquí.

Saben qui és el problema? Que una llengua no és un val de descompte. Una llengua és un múscul: pura i dura existència. Ser o no ser. I els catalanoparlants som els únics del planeta que no tenim dret a existir. Per això, la llengua sí que es toca... perquè amb ella acaben amb tot. Amb el present i amb el futur.