Falten metges al Pirineu: Salut busca professionals que hi vulguin anar a viure i treballar
Al Pirineu, menys de l'1% de la població viu en més del 20% del territori. Això genera certes disfuncions.
Una és que les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran –Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya– no són autosuficients per abastir-se dels professionals sanitaris que necessiten, i cal anar a buscar-ne fora.
"Les necessitats mèdiques que hi ha avui al Pirineu es cobreixen en un 80% amb places estructurals, i hauríem d'aconseguir que el 20% de places cobertes amb personal esporàdic es poguessin cobrir amb metges i personal d'infermeria que es vulgui quedar a viure aquí, a la muntanya", diu el doctor Felip Benavent, gerent de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran.
El Departament de Salut creu que hi ha molts professionals que no coneixen les possibilitats de viure al Pirineu, i per això ha publicat un vídeo promocional on "lloa totes les virtuts de la vida de muntanya lluny de les aglomeracions de les grans ciutats", diu Benavent.
"El Pirineu ofereix molt més que una feina: ofereix equilibri entre vida personal i professional", explica la doctora Palmira Borràs, directora de l'Hospital del Pallars i del Sant Hospital de la Seu d'Urgell.
El doctor Eduard Sanjunjo, director assistencial de l'Hospital del Pallars, es va formar i va treballar durant molts anys als grans hospitals de Barcelona, però fa 19 anys que amb la seva dona van decidir anar a viure al Pallars Jussà.
"Aquí hi ha una relació més fluida entre professionals, ens coneixem tots, i quan hi ha alguna cosa que requereix més especialització, treballem en xarxa amb els nostres hospitals de referència. És com tenir els professionals de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida al costat. I això et dona una tranquil·litat que fa 15 anys no teníem."
Tracte més proper amb els pacients
"Treballar a l'Hospital del Pallars em permet tenir un tracte més humà amb els pacients i puc dedicar-los més temps que quan treballava a Barcelona", explica la pediatra Elena Alcover, que va venir per un any a treballar a l'hospital de Tremp i ja en porta 25. Admet que aquí dalt l'hivern és llarg i dur, però que pot oferir una atenció pediàtrica millor que a les grans ciutats perquè tenen menys pressió assistencial.
"És cert que aquí no tenim els mateixos mitjans que tenen, per exemple, al Vall d'Hebron o al Clínic de Barcelona, però nosaltres som un hospital comarcal, i quan ens arriba un cas greu el derivem cap al nostre hospital de referència en ambulància o, si s'escau, en helicòpter", diu Alcover.
La conciliació familiar i laboral acostuma a ser més fàcil al Pirineu, però el problema és que en municipis com Vielha, Puigcerdà i la Seu d'Urgell –on hi ha tres dels quatre hospitals de l'Alt Pirineu i l'Aran–, hi ha un greu problema d'habitatge.
Les segones residències, que en comarques com la Cerdanya superen el 60%, dificulten trobar lloguer per a tot l'any per als professionals de la salut que volen provar de treballar-hi una temporada. "I a la Seu d'Urgell actualment tampoc hi ha pisos de lloguer disponibles perquè pateixen la pressió immobiliària de ser al costat d'Andorra", insisteix Palmira Borràs, que li costa contractar professionals per al Sant Hospital de la Seu d'Urgell perquè no troben lloc on instal·lar-se.