Feijóo s'arrisca a desafiar Abascal tot i que el segueix necessitant

Alberto Núñez Feijóo té pressa per desencallar els governs d'Extremadura i de l'Aragó, i insta Vox a asseure's i pactar-ho ja. Però també vol negociar un executiu per a Castella i Lleó, i avisa els de Santiago Abascal que el resultat de les urnes és clar, que el PP ha guanyat i que no s'hi val de tornar a jugar al bloqueig pensant que encara hi ha Andalusia en l'horitzó electoral.

El PP reclama celeritat a Vox, apel·la a la responsabilitat política i els envia un missatge gens subtil: la gent quan vota ho fa de manera clara i no cal interpretar el seu vot. Feijóo ha perdut la por a apujar el to contra Abascal recordant-li de manera desacomplexada que qui ha guanyat és el PP. 

Feijóo ha vist que el PP ha guanyat dos escons i que Vox n'ha pujat un, però que ha quedat lluny de la seva expectativa -que era superar el 20% del vot- i que entre tots dos, la dreta i l'extrema dreta, s'imposen amb contundència. 

Però, per primer cop en aquest cicle electoral, el PP ha pujat més que Vox, i això, segons fonts de la direcció popular, enforteix els populars i ressitua cada partit amb el pes que li toca a l'hora de negociar. Després de dues victòries amargues (a Extremadura i Aragó), i resignats a dependre de Vox, aquest cop el PP pot celebrar una victòria, que ja no és assolir la majoria absoluta sinó recuperar terreny a l'extrema dreta.

El PP torna a guanyar, però tampoc es desempallega de Vox

A la direcció del PP, que ja va agafar les regnes de la negociació amb Vox a Extremadura per les males relacions entre la líder extremenya -Maria Guardiola- i la direcció de Vox, se li acaba la paciència amb un tactisme d'Abascal que entenen que ja no té sentit.

Castella i Lleó és, històricament, un feu electoral de la dreta i així s'ha confirmat aquest diumenge. PP i Vox sumen un 54% dels vots. Si s'hi afegeixen els de S'ha Acabat la Festa (SAF) d'Alvise, dreta i extremes dretes arriben al 56% dels vots emesos. Xifres que milloren el que el 2022 sumaven populars, Vox i Ciutadans, que també queda fora ara de les noves Corts.

Feijóo es veu fort i reforçat després de tres eleccions consecutives on el PP guanya i el PSOE els queda a distància. El president del PP recorda que, des que va arribar al càrrec, el seu partit ha guanyat deu de les dotze eleccions que s'han fet (totes menys les catalanes i les basques).

El que obvia el PP en la seva anàlisi és que les eleccions es convocaven per castigar electoralment Pedro Sánchez i per intentar dependre menys de Vox.

Vox vol tornar a governar

La pressa de Feijóo ha trobat, ara sí, resposta ràpida en els d'Abascal: volen pactar i volen estar als nous governs autonòmics. Un nou gir de guió de Vox, que topa amb les preferències de qui ja els ha tingut de companys en els seus executius: l'aragonès Jorge Azcón o el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, que preferirien un govern en solitari del PP, amb suports des de fora de Vox.

Envalentit per les enquestes, Abascal havia ordenat als seus que no es desencallés cap negociació a Extremadura o l'Aragó fins que haguessin passat les eleccions castellanolleoneses. Amb un bon resultat, però no tant com el previst, sembla que Abascal s'apunta al pragmatisme i que els seus volen tornar a tocar poder.

Vox va trencar els govern autonòmics on participava per ordre d'Abascal. El PP va seguir governant en minoria i, sense pressupostos, les convocatòries electorals eren l'ocasió perquè els de Feijóo es desempalleguessin d'aquesta necessitat. Les urnes no ho han fet possible i les relacions entre els uns i els altres han embarrancat arreu menys al País Valencià.

Vox arribava a les eleccions de Castella i Lleó amb vent de popa, amb enquestes ara sabem que inflades i una expectativa de vot que no s'ha complert. Paradoxalment, el resultat de Vox és bo --històricament, el millor--, però políticament els pot quedar curt. L'escó que milloren sembla poc després de veure el seu ascens a l'Aragó i Extremadura, i que el seu percentatge de vot no arribi per una dècima al 19% es percep insuficient perquè l'aspiració superava el 20%.

Alvise frena Abascal

En una comunitat autònoma de poc més de dos milions de persones cada vot compta. I els més de 17.000 que han acabat a l'urna d'Alvise Pérez i el seu SAF han fet inviable el millor escenari d'Abascal.

Els darrers mesos la percepció era que la postura dura de Vox amb el PP no els passava factura, al contrari. El resultat de Castella i Lleó qüestiona ara aquest dogma, així com el que assegurava que Abascal no volia els seus dins de cap executiu per evitar el desgast inevitable del poder.

Vox va trencar governs que ara diu que vol reeditar, però amb condicions: amb pactes previs sobre el programa de govern i amb calendari de compliment. El PP ha posat sobre la taula el document que la direcció va enviar a tots els territoris per unificar criteris i exigències. 

Feijóo s'hi remet ara, però accepta que hi haurà matisos a cada territori. Comença el compte enrere a Extremadura, l'Aragó i Castella i Lleó; a les dues primeres, el 3 de maig és la data límit per formar govern i evitar una repetició electoral. 

És Castella i Lleó una lliçó per a Andalusia?

Castella i Lleó és un bàlsam per a Pedro Sánchez, que veu un bon resultat electoral per primera vegada des de fa mesos. El PSOE ha quedat segon, però Carlos Martínez ha guanyat dos escons.

Amb un passat electoral recent dolent (Aragó) o molt dolent (Extremadura), haver quedat per sobre de la millor expectativa és una victòria que els socialistes posen ara en valor. Amb Andalusia en l'horitzó, el debat intern passa per detectar què ha funcionat ara que hagués fallat abans en el candidat.

El candidat extremeny, Miguel Ángel Gallardo, va anar a les eleccions amb plom a les ales, imputat en el cas de presumpta corrupció del germà de Pedro Sánchez. L'exministra Pilar Alegría va aterrar a l'Aragó de manera precipitada per un avançament electoral i va veure com l'esquerra regionalista de la Chunta creixia.

Carlos Martínez té una forta implantació territorial --fa 19 anys que és alcalde de Soria-- i no té un passat ni llunyà ni proper vinculat a Pedro Sánchez o el sanchisme, tampoc amb l'aparell del PSOE ni La Moncloa. 

Dues característiques que no compleix estrictament María Jesús Montero: designada recentment per ser la candidata del PSOE a les eleccions andaluses i delfina del president espanyol a La Moncloa des que hi va arribar. Se la jugarà a les urnes abans de l'estiu. La pregunta ara és si suma o resta que Sánchez t'hagi assenyalat com a candidat abans que el partit t'hagi triat.

El poder electoral del "No a la guerra"

Les de Castella i Lleó han sigut, també, les primeres eleccions des que Sánchez ha recuperat la bandera del "No a la guerra", i fonts socialistes donen per fet que l'empenta s'ha notat.

L'ofensiva anti-Trump ha reactivat el seu electorat, apel·la a l'esquerra i en mobilitza el vot. La realitat és que els socialistes han capitalitzat gairebé en exclusiva aquest efecte i els seus vots.

En guanyen 17.000 respecte a ara fa quatre anys. L'antítesi del que li passa a la resta de l'esquerra: Esquerra Unida, Sumar i Podem han perdut bous i esquelles, més de 33.000 vots respecte a les últimes eleccions. D'aglutinar un 5% dels vots, a maldar per arribar al 3%. Resultat: esborrats de Castella i Lleó. 

Unes eleccions més, ha estat un resultat nefast i catastròfic --en paraules de Sumar i Podem-- provocat pel divorci a l'esquerra del PSOE, mentre que a Extremadura, l'únic lloc on Podem i Esquerra Unida es van presentar units, van doblar representació. S'entendran per anar junts a Andalusia? I per a les generals? Ningú ho aclareix, però la divisió els passa factura a cada cita electoral.