"Feixuc", "espinguet" i "patacada", les paraules protegides

S'acosta el final de temporada, també a "La nit dels ignornants", i esperem que l'últim empit no se us faci feixuc!

Una cosa feixuga és difícil de moure, d'alçar, a causa del seu pes, però també diem que és feixuc el que és difícil de suportar (una feina feixuga), el que és penós o aclaparador (un temps feixuc), i si algú té poc seny diem que és feixuc d'enteniment.

Deriva de feix amb el sufix -uc, com malastruc o poruc, i quan una situació es fa pesada, laboriosa o carregosa diem que "tot fa feix".

I si heu suportat aquesta explicació, per a la següent potser us heu de tapar les orelles, perquè parlem d'espinguet. Un espinguet és un so o un crit agut. De qui té la veu estrident es diu que té veu d'espinguet o simplement diem "quin espinguet que té, aquesta criatura".

Els diccionaris només recullen aquest sentit de persona cridanera que fa esgarips, però també fem servir espinguet per referir-nos a una criatura eixerida, viva, espavilada, un belluguet!

I ara, de patac, passem a l'última paraula, que és patacada: aquell cop fort que algú rep o dona, ja sigui amb la mà, amb un objecte o per efecte d'una caiguda. També ho diem, figuradament, quan rebem un cop advers, una gran contrarietat, una batzacada emocional.

A les Terres de l'Ebre de les patates en diuen pataques, per tant una patacada també seria 'una gran quantitat de patates'. Ve de patac, onomatopeia del soroll sec d'un cop.

I potser heu sentit algun cop que hi ha gent que va al ball de patacada, un ball en locals de baixa categoria, molt sorollós i desimbolt, i és que ja ho diuen: "Al ball de patacada hi va gent dissipada", i segur que hi va més d'un espinguet.

Feixuc, espinguet i patacada. Aquestes són les tres paraules que hem decidit protegir aquesta vegada.