Final de curs agre per a Pedro Sánchez amb el revés pel decret antiapagades

Aquest dimecres fa dos anys d'una de les demostracions de resistència més conegudes del manual de Pedro Sánchez. El 23 de juliol de 2023, el PP derrotava el PSOE en les eleccions generals que Sánchez havia avançat per sorpresa després dels mals resultats als comicis municipals i autonòmics. Però la victòria d'Alberto Núñez Feijóo es quedava curta i al líder del PSOE encara li quedava un as a la màniga per mantenir-se a La Moncloa: aconseguir el suport de Junts, com així va ser.

Dos anys després de les eleccions, amb la legislatura acostant-se a l'equador, el Congrés ha celebrat aquest dimarts l'últim ple abans del parèntesi estival. El govern espanyol ha aconseguit tirar endavant totes les votacions... excepte una.

L'única derrota parlamentària ha estat en la votació més destacada: el decret antiapagades. I això ha cobert d'un aire de derrota per a l'executiu l'anomenat "ple escombra" abans de les vacances.

Els vots en contra de PP, Vox, Junts, Podem i BNG han tombat el decret de l'executiu espanyol per reforçar el sistema elèctric després de l'apagada del 28 d'abril. Tres dels cinc grups que han tombat el decret --Junts, Podem i BNG-- van votar a favor de la investidura del president espanyol la tardor de 2023.

Ara, gairebé dos anys després, l'escassa majoria parlamentària de Sánchez sembla que trontolla. És un final amb regust agre per al curs més difícil que ha viscut Sánchez des que és president del govern espanyol.

L'esclat del cas Cerdán, el 12 de juny passat, ha col·locat Sánchez entre l'espasa i la paret, amb el PSOE desplomant-se fins i tot al CIS, el sondeig que tradicionalment li és més favorable. Malgrat tot, el president del govern espanyol té la intenció d'esgotar la legislatura i no vol convocar eleccions fins al 2027.

Sánchez presenta batalla des de l'Uruguai

Sánchez s'ho ha mirat tot plegat des de la distància. A gairebé 10.000 quilòmetres, a Montevideo, el president del govern espanyol s'ha reunit amb el president uruguaià, Yamandú Orsi. A l'Uruguai, també s'ha reunit amb Lucía Topolanski, la vídua de José Mujica, l'expresident mort el mes de maig passat.

Des d'allà, ha reivindicat la resposta del govern que presideix a l'apagada i ha anunciat que tornarà a portar el decret al Congrés. El president del govern espanyol ha contraatacat i ha carregat contra les formacions que hi han votat en contra per fer "de tot menys política".

En un missatge dirigit al PP, ha acusat el principal partit de l'oposició d'anar "en contra de l'interès general" i d'haver fet servir la votació perquè l'executiu patís "un càstig parlamentari" que, a l'hora de la veritat, patiran "tots els espanyols".

En el marc d'aquesta gira, aquest dilluns va participar en el fòrum Democràcia Sempre, juntament amb Orsi i els presidents de Xile, Gabriel Boric, el Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i Colòmbia, Gustavo Petro.

Un mes després d'haver-se quedat sol a la cimera de l'OTAN de la Haia i al Consell Europeu de Brussel·les, Sánchez exhibeix la unió amb els principals líders de les esquerres llatinoamericanes per defensar la democràcia davant l'auge de l'extrema dreta i els moviments populistes.

Una foto més amable que no pas haver d'empassar-se una derrota parlamentària al Congrés.

Suport ferm a l'acord amb el Mercosur

En la seva gira per l'Amèrica Llatina, Pedro Sánchez també ha defensat fermament l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur. 

El president del govern espanyol ha reiterat el seu suport a aquest acord com l'única opció viable, i ha insistit en la "necessitat imperiosa" que es pugui tancar i entrar en vigor tan aviat com sigui possible. No només pel que representa, sinó també "per protegir-nos del conflicte comercial", ha dit, tot assenyalant directament l'administració de Donald Trump, després que els Estats Units hagin anunciat aranzels del 30% a la Unió Europea.

La defensa d'aquest acord serà l'eix central de l'agenda oficial de Sánchez, aquest dimecres, quan té previst reunir-se amb el president del Paraguai, Santiago Peña. Tots dos presidiran la signatura d'una sèrie d'acords bilaterals, entre els quals destaca la incorporació del Paraguai al grup de països amb els quals Espanya manté pactes de migració circular.
 

El repte de recosir els suports de la investidura

La derrota en el decret antiapagades evidencia que el president del govern espanyol no ha estat capaç de mantenir unida la majoria que el va investir el novembre de 2023.

Tot i preferir un Sánchez dèbil a un govern de PP i Vox, cada soci parlamentari té el seu particular memorial de greuges: ERC, el finançament singular; Junts, l'amnistia; el PNB, el traspàs de la Seguretat Social; Bildu, la derogació de la llei mordassa; el BNG, inversions en infraestructures a Galícia, etc. Un cas a banda és Podem, que s'ha exclòs de la majoria parlamentària i opta pel cos a cos amb el govern des de l'oposició.

Malgrat que el cas Montoro dona una mica d'aire a Sánchez, el president del govern espanyol continua tocat pel cas Cerdán. Paradoxalment, l'home que va fer possible la investidura negociant el suport de Junts és qui ara ha deixat Sánchez en la situació més incòmoda des que, fa set anys, va arribar a La Moncloa gràcies a la moció de censura contra Mariano Rajoy.

De cara al setembre, Sánchez, un supervivent nat, té el repte de recosir la majoria de la investidura per poder resistir la segona part del mandat i continuar a La Moncloa fins al 2027. I, com fa dos anys, convertir una derrota en un altre capítol del seu manual de resistència.