Flors de saüc arrebossades: com es preparen?

És naturalista i il·lustrador (fa uns llibres preciosos sobre flora i fauna), però Toni Llobet també es presenta com un "gran defensor que hi hagi flors al camp". I podria semblar una excentricitat, però Llobet avisa que, encara que és una cosa que donem per feta, "entre herbicides, camins, marges, rieres i l'obsessió per segar-ho tot a la mínima que creix alguna cosa, cada cop hi trobem menys flors". Per això proposa una original manera de reivindicar-les: menjant-nos-les.

 

 

Tant la malva (la primera de les flors que ens presenta Toni Llobet) com la borratja o la flor de pastor es mengen crues, fins i tot just després de collir-les. Particularment, a la malva se li atribueixen moltes propietats: des d'utilitzar-se com a antiinflamatori o calmant fins a cicatritzant, tot passant per usos laxants i expectorants.

De la borratja (també anomenada borraina o pa i peixet) se'n menja tant la fulla (bullida o arrebossada) com la flor (crua). En aquest segon cas, la filla de Toni Llobet explica com collir-la: "Les agafes amb els dits i les estires cap a baix... No agafis la part més aspra, que no es menja!" La flor de la borratja té aroma de plàtan i sovint es posa a les amanides.

 

 

La tercera flor que ens presenta Toni Llobet és la flor de pastor. De gust dolç, "te les pots menjar com si fossin llaminadures" i les trobaràs a la vora dels alzinars i les pinedes.

 

 

Però el producte gastronòmic estrella és la flor de saüc (o soguer), que creix cap al mes de maig, i crida l'atenció perquè desprèn una potent aroma. Es troba als marges de la riera i es cull en petits rams, que contenen moltes floretes. Toni Llobet proposa una senzilla recepta per cuinar-les: "amb una barreja d'ou, llet i farina, s'arrebossen i es fregeixen".

 

 

Preparades així, les flors de saüc acaben semblant una espècie de crep, amb una olor anisada, que es pot menjar tant dolça (afegint-hi sucre per sobre) com salada. T'atreveixes a tastar-les?